L'entorn de Puigdemont tem que Europa freni el seu retorn enguany després dels dubtes del TJUE sobre l'amnistia

La vista preliminar celebrada aquesta setmana en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha encès les alarmes a l'entorn de Carles Puigdemont. El seu cercle més pròxim, així com el nucli de l'independentisme català, comença a assumir que un retorn a Espanya aquesta tardor —com aspirava l'expresident— podria quedar frustrat si l'alt tribunal europeu es mostra crític amb la Llei d'Amnistia.

La preocupació se centra en que el TJUE opti per deixar en mans dels tribunals espanyols la interpretació i aplicació final de la llei. Si fos així, seria el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els qui decidirien sobre els casos pendents, alguna cosa que en Junts consideren un escenari altament desfavorable.

Un ambient poc favorable a Luxemburg

La vista celebrada a la Sala Gran del TJUE ha estat seguida amb especial atenció per l'equip jurídic de Puigdemont, encapçalat per l'advocat Gonzalo Boye, qui ja ha expressat públicament el seu malestar. En declaracions a la Cadena SER, Boye va qualificar com a “xarlataneria” les intervencions de l'advocat de la Comissió Europea, i va arribar a comparar-les amb un “míting de Vox”.

Un dels moments més delicats va ser quan el president del tribunal, Koen Lenaerts, va preguntar directament si la llei espanyola d'amnistia podria violar la directiva europea contra el terrorisme. Aquesta qüestió va deixar visiblement tibants als juristes de l'independentisme presents a Luxemburg.

Qüestionaments des de la Comissió Europea

La pròpia Comissió Europea ha introduït un argument especialment espinós: el risc que la llei es consideri una autoamnistía, atès que va ser aprovada gràcies als vots dels qui resulten beneficiats per ella. A més, subratlla que forma part d'un acord polític d'investidura, la qual cosa compromet tant a l'independentisme com al Govern de Pedro Sánchez, que ha defensat la legalitat i legitimitat de la norma.

El mite europeu s'esquerda

Durant anys, Junts i l'independentisme han sostingut que la justícia espanyola estava viciada i que seria a Europa on trobarien reconeixement i suport a la seva causa. No obstant això, les successives fallades en contra en el Tribunal Europeu de Drets Humans —tots ells desfavorables per als líders del procés— han anat afeblint aquest relat.

Ara, una possible sentència negativa per part del TJUE podria consolidar la percepció que Europa tampoc valguda els arguments jurídics de l'independentisme, la qual cosa afectaria directament el relat de “Espanya no és una democràcia plena” amb el qual s'ha justificat la via unilateral.

Preparant el terreny per a una derrota

Davant aquest panorama, a l'entorn de Puigdemont s'estén la sensació que el retorn a Catalunya en 2025 ja no és una possibilitat realista. Junts comença a preparar al seu electorat per a una nova decepció judicial i a suggerir que les institucions europees estan influïdes per juristes espanyols, la qual cosa, al seu judici, distorsionaria la imparcialitat dels processos.

Amb el focus posat a Luxemburg , els pròxims passos del TJUE marcaran el futur immediat de Puigdemont, de la Llei d'Amnistia i, en bona part, de l'estratègia política de l'independentisme català de cara al nou curs polític.