Crisi en el Consell de la República de Puigdemont: 22 dimissions per autoritarisme i falta de lideratge

El moviment independentista català està mostrant un evident desgast i divisió que comença a llastrar la seva capacitat de cohesió i estratègia política. En un episodi recent que il·lustra aquesta crisi, 22 representants territorials han presentat la seva dimissió conjunta del Consell de la República, l'entitat creada per Carles Puigdemont a Bèlgica després del referèndum del 1-O. Els signants denuncien pràctiques autoritàries, falta de transparència i absència de lideratge efectiu sota la direcció de Jordi Domingo.

Els dimissionaris critiquen que, des de l'arribada de Domingo fa cinc mesos, el Consell ha perdut la seva essència democràtica i no ha aconseguit articular un pla polític clar. Acusen a més la direcció de manipular processos interns i de no rendir comptes, tant en l'econòmic com en la gestió general. Entre els signants figuren figures conegudes com a Carlota Canut, Blanca Serra, Toni Albà i Carles Casals, els qui insisteixen que la seva sortida respon a un compromís ètic i no a picabaralles personals.

El Consell de la República, nascut en 2018 com un símbol de la resistència en l'exili, funciona actualment com un òrgan paral·lel sense reconeixement legal ni competències reals. Des dels seus inicis, ha estat qüestionat per la seva forta vinculació amb Junts per Catalunya i ha enfrontat polèmiques, com el cas del seu exvicepresidente Toni Comín, esquitxat per acusacions de mala gestió i abús de poder, que van afeblir la seva imatge i la del mateix Consell.

Però aquesta crisi no es limita al Consell. La Assemblea Nacional Catalana (ANC) també està immersa en un moment complicat, amb renúncies en la seva adreça i crítiques internes que apunten a una pèrdua de rumb. El seu president, Lluís Llach, ha estat qüestionat per sectors que consideren que la ANC ha deixat de ser un motor independent per a convertir en una extensió de l'establishment polític, renunciant a la unilateralitat com a estratègia i silenciant veus crítiques.

En conjunt, aquestes tensions internes i la pèrdua de suport social evidencien que l'independentisme català enfronta un desafiament crucial per a redefinir el seu projecte i renovar la seva capacitat de mobilització.