ERC: Barcelona recaptarà fins a 200 milions amb el recàrrec de la taxa turística

L'Ajuntament de Barcelona fa un gir decisiu en la seva política turística i fiscal: aprova apujar progressivament el recàrrec per pernoctació fins als 8 euros l’any 2029. La mesura, impulsada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i amb el suport del PSC i Barcelona en Comú (BComú), ha estat aprovada aquest divendres en el ple municipal amb l’abstenció de Junts i el rebuig frontal del PP i Vox.

Segons estimacions d’ERC, aquest augment permetria a la ciutat ingressar entre 140 i 200 milions d’euros en els pròxims anys, xifra que converteix la proposta en una de les més ambicioses en matèria de finançament local vinculat al fenomen turístic.

Una fiscalitat al servei de la cohesió social

Més enllà de l’increment en si, la proposta inclou la creació d’un fons específic de retorn territorial destinat a revertir part dels ingressos recaptats als barris més afectats per la massificació turística. Aquesta dimensió redistributiva suposa una novetat estratègica en la gestió de la pressió turística sobre la ciutat.

Fonts d’ERC han explicat a Europa Press que l’objectiu no és només generar recursos, sinó reordenar l’impacte del turisme en termes socials i territorials, responent als desequilibris persistents entre zones altament tensionades —com Ciutat Vella, l’Eixample o la Barceloneta— i d’altres menys afectades.

Dels 4 euros actuals a un model escalonat

La taxa turística vigent es va aprovar el 2020, i enguany s’ha assolit el límit legal de 4 euros per nit, fet que ha motivat la iniciativa d’ampliar el màxim permès fins als 8 euros. El nou model serà escalonat, amb una aplicació gradual fins al 2029, fet que permetrà als sectors econòmics —especialment l’hoteler— adaptar-se al nou marc fiscal.

El tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls, ha confirmat que la proposta es debatrà en el marc de les ordenances fiscals previst per a l’octubre d’aquest any, amb la voluntat que entri en vigor a l’abril del 2026.

Un consens parcial i una oposició ideològica

El suport a la proposta ha reflectit una confluència puntual entre les formacions d’esquerres (ERC, PSC i BComú), mentre que Junts ha optat per abstenir-se, evitant el bloqueig però evidenciant dubtes sobre l’abast de la mesura. Per la seva banda, PP i Vox han votat en contra, mantenint una posició crítica davant el que consideren una sobrecàrrega impositiva que, segons el seu criteri, podria afectar la competitivitat del destí Barcelona.

Tot i això, els impulsors defensen que el turisme ha de contribuir proporcionalment al sosteniment dels serveis públics i a la mitigació dels efectes que genera sobre l’habitatge, la mobilitat o l’espai públic.

Un debat de fons sobre el model de ciutat

L’aprovació de l’augment de la taxa turística reobre el debat sobre el model econòmic i urbà que Barcelona vol consolidar els pròxims anys. La mesura s’inscriu en una lògica de contenció i compensació del turisme de masses, que després de la recuperació postpandèmica ha tornat a tensionar el teixit urbà.

El recàrrec no busca només recaptar recursos, sinó reorientar l’equilibri entre l’activitat econòmica i la qualitat de vida als barris. En un context de crisi d’habitatge, saturació de serveis i transformació del comerç local, aquesta decisió fiscal marca una inflexió en la política municipal cap a un model més regulador i redistributiu.

La proposta, que iniciarà la seva tramitació tècnica en els pròxims mesos, anticipa un xoc d’interessos entre els defensors d’una fiscalitat socialment responsable i aquells que aposten per incentivar al màxim l’activitat turística sense noves càrregues. En aquest marc, la mesura d’ERC es perfila com un instrument polític, social i econòmic de primer ordre en la definició del futur urbà de Barcelona.