L'aposta audaç de Catalunya: Com impacta el viatge d'Illa a la Xina en el Tauler Global?

 

És la primera visita d’un president autonòmic a la potència asiàtica en més de dues dècades, emmarcada en una estratègia per reforçar els vincles comercials i econòmics.

I. El Viatge de Salvador Illa: Objectius i Primers Acords

1.1 Propòsit, Antecedents i Anuncis Clau

La visita de Salvador Illa a la Xina, la primera d’un President de la Generalitat en més de vint anys, ha subratllat un gir estratègic en la política exterior catalana, buscant restablir i aprofundir els llaços amb el gegant asiàtic en un context de creixent pes econòmic i geopolític global. Aquesta reorientació s’ha produït en un escenari de polarització creixent, on la recerca de nous socis s’ha tornat crucial. La gira s’ha integrat dins del “Pla Àsia”, una iniciativa més àmplia del Govern que es donarà a conèixer abans que acabi l’any, i que busca un “salt endavant” en les relacions de Catalunya amb el continent, després de visites prèvies al Japó i Corea del Sud. La Generalitat ha volgut atreure inversions, establir aliances estratègiques i donar suport a la seva xarxa de delegacions, convençuda de la necessitat d’una presència internacional activa per consolidar la seva posició en un món en constant canvi.

Un dels anuncis centrals ha estat la imminent obertura de la primera delegació de la Generalitat a la Xina, preferiblement a Pequín, abans que acabi l’any, per atorgar un “rang més reforçat i més potent” a la relació bilateral. Durant la seva estada, Illa s’ha reunit amb Wu Weihuan, vicepresident de l’Assemblea Popular Nacional de la Xina, on ambdós han defensat l’enfortiment de les relacions i la cooperació, i Illa ha exposat el “potencial econòmic i industrial” de Catalunya.

1.2 Agenda i Sectors Estratègics

L’agenda d’Illa a la Xina ha estat ambiciosa, orientada a explorar acords econòmics i rastrejar inversions. El President ha viatjat acompanyat pels consellers Jaume Duch (Unió Europea i Acció Exterior) i Miquel Sàmper (Empresa), fet que ha indicat un esforç governamental coordinat. La delegació ha buscat aprofundir els vincles en cultura, gastronomia, esport, universitats i ciència, reflectint una estratègia integral que va més enllà dels interessos purament comercials.

Un dels enfocaments destacats ha estat l’atracció d’inversions en el sector dels vehicles elèctrics i la fabricació de bateries. Catalunya, amb més del 20% de les empreses d’automoció d’Espanya, s’ha presentat com un destí atractiu per a fabricants xinesos de vehicles elèctrics. Empreses com Chery ja han establert la seva presència a la Zona Franca de Barcelona per a l’assemblatge de cotxes elèctrics, i l’agenda d’Illa ha inclòs visites a la seu de Chery a Wuhu i a una planta del grup Volkswagen a Hefei. Aquest enfocament ha buscat posicionar Catalunya a l’avantguarda de la nova revolució industrial, aprofitant la seva base industrial existent per generar ocupació de qualitat i fomentar la innovació. A més, Illa ha previst reunir-se amb representants de grans empreses xineses com Huawei i China Unicom, així com amb empreses catalanes ja establertes a la Xina, com Roca.

II. Implicacions Comercials i Econòmiques

2.1 Impacte a Catalunya

La relació econòmica entre Catalunya i la Xina ha estat robusta i creixent. La Xina s’ha consolidat com el cinquè país que més ha invertit a Catalunya i el primer entre els països asiàtics. En els darrers cinc anys (fins al 2025), les inversions xineses a la comunitat autònoma han assolit els 1.279 milions d’euros, fet que ha representat un augment del 300% respecte al lustre anterior. Entre 2018 i 2022, la inversió ha estat de 1.164 milions d’euros, generant més de 2.100 llocs de treball.

Actualment, més de 200 empreses xineses han establert filials a Catalunya, mentre que 280 empreses catalanes han obert filials a la Xina. Un 64% dels projectes d’inversió xinesos a Catalunya han estat de caràcter industrial i tecnològic, amb un 52% específicament relacionats amb la transformació digital i verda. És notable que el 34% d’aquestes inversions han estat de tipus greenfield, és a dir, d’empreses sense presència prèvia a Catalunya. Aquest patró ha suggerit que les empreses xineses no només han buscat accés al mercat, sinó també una base de fabricació dins de la Unió Europea, posicionant Catalunya com un “pont” o “porta d’entrada” atractiva per accedir al mercat europeu i eludir futures barreres comercials. No obstant això, un anàlisi expert també hauria de considerar si aquestes inversions han impulsat realment la innovació local i la creació de valor afegit sostenible, o si s’han centrat principalment en l’adquisició d’actius i l’accés a mercats per a productes ja desenvolupats a la Xina.

Les exportacions d’empreses catalanes a la Xina han arribat als 1.829 milions d’euros el 2024, fet que ha suposat un increment del 74% en una dècada. La Xina s’ha convertit en el principal mercat asiàtic i el quinzè a nivell mundial per als productes catalans, sent els principals productes exportats carn, plàstics i coure. El sector immobiliari català també ha captat un interès significatiu d’inversors xinesos, amb aproximadament cinc agències immobiliàries xineses que han actuat com a intermediàries per a la inversió asiàtica. Els compradors xinesos han representat el 3,9% de les vendes d’habitatges registrades en el primer trimestre de 2025.

2.2 Conseqüències a Nivell Nacional

La Xina és el principal soci asiàtic d’Espanya i el país amb el qual ha mantingut la major dependència importadora. Aquesta relació, si bé ha impulsat l’economia espanyola, també ha generat un dèficit comercial creixent. En els dos primers mesos de 2025, el dèficit comercial d’Espanya amb la Xina ha augmentat un 22%, representant el 38% del dèficit total espanyol. La intensificació dels llaços amb la Xina, encara que econòmicament beneficiosa, ha complicat l’equilibri diplomàtic d’Espanya amb els Estats Units, plantejant desafiaments a llarg termini en matèria de seguretat econòmica i geopolítica. Espanya ha buscat l’entesa global i el multilateralisme, i ha acordat amb la Xina facilitar exportacions de productes espanyols com el porc, les cireres i els cosmètics, i ha reforçat la cooperació en ciència, educació i cultura.

2.3 Dimensions Internacionals i Geopolítiques

La relació entre Espanya i la Xina s’ha inscrit en un context internacional complex, marcat per la dinàmica entre la Unió Europea i el gegant asiàtic. La Xina és el segon soci comercial de la UE (després dels EUA), i la UE és el principal soci comercial de la Xina. No obstant això, la Xina també ha estat un competidor significatiu per a la UE. Aquesta dualitat ha portat la UE a iniciar un procediment de resolució de diferències davant l’OMC el gener de 2022 per pràctiques comercials xineses. La UE ha buscat una estratègia coherent i consistent a llarg termini, centrada en el de-risking (reducció de riscos) en lloc del decoupling (desvinculació).

Impacte de la política exterior dels EUA (Trump) i la relació Xina-Rússia (Putin)

La possible reelecció de Donald Trump als EUA ha introduït una capa addicional d’incertesa i risc en el panorama geopolític i comercial global. Una nova guerra comercial entre els EUA i la Xina podria haver pertorbat el creixement mundial, els mercats financers i les cadenes de subministrament, amb mesures aranzelàries agressives contra la Xina i altres socis comercials, incloent la Unió Europea. Durant el seu primer mandat, la guerra comercial va tenir un impacte substancial al PIB trimestral de la Xina, reduint-lo fins a un 0,8%. Trump ha proposat aranzels universals del 10% i càstigs majors als seus principals socis, arribant a imposar un impost del 20% a les importacions de la UE i duplicant els aranzels sobre productes xinesos. Aquesta postura d’“Amèrica Primer” podria haver redefinit aliances estratègiques i afectat l’estabilitat geopolítica global, generant incertesa econòmica. L’acostament d’Espanya a la Xina, com el viatge d’Illa, hauria pogut tensar les relacions amb els EUA i afectar inversions nord-americanes a Espanya.

D’altra banda, la relació entre la Xina i Rússia, especialment en el context de la guerra a Ucraïna, s’ha convertit en un “factor determinant” en la relació entre la Xina i la UE. Ursula von der Leyen ha assenyalat que els vincles entre Pequín i Moscou han marcat un punt d’inflexió clar en les relacions UE-Xina, marcades per diferències comercials i inversores, així com la postura xinesa davant el conflicte. El reforç dels vincles Xina-Rússia ha refredat notablement la relació amb Brussel·les, fins i tot després de la invasió d’Ucraïna. A més, Rússia i la Xina han estat al capdavant de les ciberamenaces, afegint una dimensió de seguretat a la competència geopolítica global. Aquesta situació ha col·locat Europa en una posició vulnerable, obligant-la a equilibrar les seves relacions amb ambdós actors globals.

III. La Comunitat Xinesa a Catalunya i Espanya

3.1 Dades Demogràfiques i Perfil Socioeconòmic

Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb la població d’origen xinès més nombrosa d’Espanya, amb 63.228 persones censades segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), cosa que la ha convertit en la quarta comunitat immigrant més nombrosa del territori. A escala nacional, la població total de la comunitat xinesa a Espanya ha superat les 220.000 persones, segons una altra font que la ha situat en 228.564 l’any 2020. Aquesta població s’ha multiplicat per 16 en els darrers vint anys.

Encara que la distribució geogràfica de la població xinesa a Espanya ha estat dispersa, s’ha tendit a concentrar a les grans ciutats. La Comunitat de Madrid ha comptat amb 63.549 ciutadans xinesos, mentre que la província de Barcelona n’ha acollit aproximadament 54.642. Aproximadament el 70% dels immigrants xinesos a Espanya han vingut de la regió de Zhejiang, especialment del comtat de Qingtian. L’edat mitjana de la població xinesa a Barcelona ha estat jove, de 31 anys, amb un període mitjà de residència de gairebé 15 anys, cosa que ha confirmat que es tracta d’una comunitat arrelada.

La comunitat xinesa a Espanya ha estat reconeguda per la seva laboriositat i el seu esperit emprenedor. Tradicionalment, s’ha concentrat en sectors com l’hostaleria, el comerç minorista i la importació/exportació de mercaderies. No obstant això, amb l’aparició de segones i terceres generacions, s’ha observat una diversificació professional cap a àmbits com la medicina, l’enginyeria, l’advocacia i l’economia. La comunitat xinesa ha liderat el nombre de treballadors autònoms a Espanya, amb més del 53% de ciutadans xinesos donats d’alta a la Seguretat Social sota el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Aquest fenomen s’ha sustentat en un sistema de suport intern robust, amb préstecs entre familiars i coneguts (generalment entre 2.000 i 4.000 euros) per iniciar negocis, evitant els bancs tradicionals. Contràriament al que sovint es creu, els ciutadans xinesos han estat subjectes a les mateixes obligacions fiscals (IVA, IRPF) que la resta de residents a Espanya, sense beneficis fiscals especials.

3.2 Reptes i Oportunitats d’Integració Social

La comunitat xinesa a Espanya sovint ha estat percebuda com a “tancada” i menys integrada que altres col·lectius immigrants, principalment a causa de les barreres lingüístiques i culturals, amb un baix domini de les llengües oficials a Catalunya. Aquesta percepció ha pogut generar recels i estigmes a la població local. No obstant això, el nivell d’integració ha anat augmentant progressivament entre les diferents generacions, amb les noves generacions mostrant un compromís creixent amb la societat d’acollida. Aquestes noves generacions, amb millor domini dels idiomes locals i més exposició a la cultura espanyola, han tingut el potencial d’actuar com a ponts culturals i econòmics, facilitant l’entesa i les oportunitats de negoci entre ambdós mons. Les associacions voluntàries xineses han desenvolupat estratègies per apropar-se a les administracions públiques. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ha implementat estratègies per millorar la integració, que inclouen la promoció de serveis municipals, la formació en gestió de conflictes i la sensibilització intercultural entre els funcionaris públics. La premsa ha jugat un paper clau en la deconstrucció de la bretxa “ells-nosaltres”, tot oferint informació més àmplia sobre la comunitat xinesa més enllà de successos negatius.

IV. Empreses Xineses a Catalunya i Espanya: Presència i Inversions

4.1 Panorama General i Inversions Destacades

La presència d’empreses xineses a Catalunya i Espanya ha estat notable i creixent. Més de 200 empreses xineses han establert filials a Catalunya, amb inversions significativament centrades en projectes industrials i tecnològics (64%), amb un fort èmfasi en la transformació digital i verda. Els inversors xinesos han considerat Espanya un entorn favorable per a la innovació, gràcies a la qualitat de vida, la mida del mercat i les seves infraestructures. Aquest enfocament cap a la innovació i la tecnologia ha suggerit un interès per la producció avançada, més enllà de la simple manufactura.

Hi ha hagut exemples concrets d’inversions xineses destacades. L’automobilística Chery ha establert una fàbrica a la Zona Franca de Barcelona per a l’assemblatge de vehicles elèctrics, fet que ha representat un cas d’èxit en atracció d’inversió estratègica. Huawei és una altra empresa xinesa destacada amb una presència considerable a Espanya, i Illa també ha previst reunir-s’hi. Altres empreses xineses rellevants amb operacions a Espanya han inclòs Trina Solar, Longi, JA Solar i Yingli Solar (energia solar), i BYD (vehicles elèctrics). El Industrial and Commercial Bank of China (ICBC) a Madrid ha estat reconegut com “La Millor Empresa Xinesa a Espanya” i ha rebut el certificat d’honor “Inversió Brillant” del Ministeri d’Economia espanyol. L’ICBC ha facilitat inversions xineses com l’adquisició de Cubigel Compressor a Catalunya per part de Huayi, i la participació en l’empresa espanyola Osborne. Un altre exemple és PXI Automotive, que el 2021 ha obert la seva primera planta europea a Catalunya per a la fabricació de peces d’automoció, després d’adquirir l’empresa catalana Mecàniques Troem.

4.2 Impacte en l’Ocupació i la Tecnologia

Les inversions xineses a Catalunya entre 2018 i 2022 han generat més de 2.100 llocs de treball. Un anàlisi més detallat ha revelat que les inversions d’empreses privades xineses a Espanya han tingut un impacte positiu en la productivitat, la rendibilitat i l’ocupació, mentre que les d’empreses públiques han pogut comportar reduccions d’ocupació, fet que subratlla la importància de diferenciar el tipus d’inversor. Les empreses xineses han guanyat quotes de mercat significatives en indústries manufactureres molt competitives com productes químics d’alta gamma, electrònica (especialment TIC), automoció i aeronaus. Això ha indicat un enfocament cap a la producció avançada, que pot conduir a la creació de llocs de treball qualificats i a la millora tecnològica. La política xinesa, reflectida en el seu “XII Pla Quinquennal” (2011–15), ja ha apuntat cap a una transformació del seu model de creixement econòmic, amb més consum intern, serveis, urbanització i un fort èmfasi en la innovació, la tecnologia i l’eficiència energètica. Espanya i la Xina han signat un “Pla d’Acció 2025-2028” que ha inclòs iniciatives específiques en tecnologia i inversió, amb l’objectiu de reforçar encara més els llaços bilaterals.

Perspectives Futures

El viatge de Salvador Illa a la Xina ha marcat un punt d’inflexió en l’estratègia internacional de Catalunya, representant una reorientació estratègica a llarg termini cap a l’Àsia, i específicament cap a la Xina. Aquesta iniciativa s’ha fonamentat en una relació econòmica bilateral ja substancial, caracteritzada per un flux creixent d’inversió xinesa en sectors estratègics catalans com l’automoció i els vehicles elèctrics, i per un augment constant de les exportacions catalanes al mercat xinès.

L’aprofundiment d’aquesta relació ha presentat una sèrie d’oportunitats significatives. L’atracció d’inversions d’alt valor afegit, especialment en tecnologies avançades i transformació digital i verda, ha pogut impulsar la transferència tecnològica i la creació d’ocupació qualificada a Catalunya. La posició de la regió com a porta d’entrada a la UE per a les empreses xineses ha estat un actiu estratègic. A més, la vitalitat i l’esperit emprenedor de la comunitat xinesa a Espanya, amb noves generacions actuant com a ponts culturals i econòmics, han esdevingut un recurs intern considerable.

Tanmateix, aquesta relació també ha comportat reptes importants. La gestió del dèficit comercial creixent amb la Xina, així com les dinàmiques geopolítiques complexes, han requerit una diplomàcia hàbil i una planificació estratègica. La possible reelecció de Trump i la seva política aranzelària podrien haver generat noves tensions comercials. Alhora, la relació Xina-Rússia i la guerra a Ucraïna han afegit complexitat a les relacions UE-Xina.

La UE s’ha vist obligada a redefinir la seva posició en la nova globalització, equilibrant relacions comercials amb la Xina i els EUA, protegint les seves indústries estratègiques i assegurant una competència justa. El futur d’aquesta trajectòria dependrà de la capacitat d’Espanya per equilibrar el pragmatisme econòmic amb les sensibilitats geopolítiques.

La recent obertura de la nova delegació de la Generalitat a Pequín i la implementació del “Pla Àsia” han estat passos concrets cap a una relació més estructurada i ambiciosa en un món que exigeix adaptació constant i redefinició de la sobirania econòmica i estratègica.