Salvador Illa afronta la “tornada a l’escola” més dura: pressupostos, finançament i amnistia en joc

El president de la Generalitat, Salvador Illa, encarna un dels moments més crítics de la seva trajectòria al capdavant del Govern. Amb l’estiu acabant, les agendes s’omplen de compromisos i negociacions decisives que marcaran el rumb de Catalunya durant els pròxims anys. Illa arriba a aquest punt sota una pressió insòlita, amb un Govern encara jove, que ha de demostrar capacitat per governar en un context polític i econòmic marcat per la incertesa i la polarització. La promesa de “deixar Catalunya al centre de la política” s’enfronta ara a una realitat complexa i plena de reptes on cada decisió pot ser determinant.

Pressupostos prorrogats: un llast que posa en escac la gestió pública

L’obstacle més immediat i visible és la renovació dels pressupostos autonòmics. Catalunya arrossega ja dos anys sense comptes nous, fet que no només dificulta l’execució de polítiques públiques, sinó que compromet l’estabilitat financera i la planificació a mitjà termini. Aquesta pròrroga constant esdevé un llast que amenaça de paralitzar iniciatives clau.

Fonts consultades per Europa Press subratllen que aquesta negociació s’ha convertit en “el desafiament més urgent” per al Govern, i que Illa insta els partits polítics a prioritzar “els interessos de Catalunya” davant les seves diferències ideològiques. Tanmateix, la senda de dèficit que fixa un límit del 0,1% del PIB complica la tasca i augmenta la pressió sobre l’executiu català, especialment davant el risc de superar aquest marge, cosa advertida per l’AIReF.

El laberint del finançament: un pols amb abast estatal

Si els pressupostos són la urgència, la reforma del model de finançament autonòmic constitueix el veritable nus gordià per a Illa. Aquest assumpte, pilar central del seu pacte d’investidura, no només condiciona el futur econòmic de Catalunya, sinó que també té un impacte directe en l’equilibri territorial de l’Estat.

El plantejament d’un concert econòmic, inspirat en el model basc, suposaria un retall de fins a 22.000 milions d’euros en fons estatals a repartir entre les comunitats, segons estimacions oficials. Això augura una negociació carregada de tensions a nivell nacional, amb el risc que la discussió transcendeixi l’àmbit tècnic i es converteixi en un xoc polític d’alt voltatge.

D’altra banda, l’actitud ambivalent d’ERC, que RTVE qualifica de “col·laboració i confrontació”, afegeix un component d’incertesa. Illa ha de gestionar la relació amb aquest soci estratègic que, tot i estar compromès amb el pacte, no renuncia a pressionar per avançar en les seves demandes. El Govern ha de trobar, per tant, un equilibri delicat per mantenir la cohesió interna i evitar que les diferències internes debilitin la seva posició davant el Govern central.

Prioritats socials: habitatge, sequera i sanitat, els fronts més sensibles

L’agenda social del Govern no queda en un segon pla. Davant la crisi d’accés a l’habitatge, un dels problemes que més afecta la ciutadania, Illa ha dissenyat un pla ambiciós. La inversió de 4.400 milions d’euros i la construcció prevista de 50.000 habitatges públics fins al 2030 reflecteixen una aposta clara per alleujar la pressió del mercat i garantir un dret bàsic cada cop més inaccessible per a amplis sectors.

La gestió de la sequera és un altre front prioritari. Tot i que el projecte de macrodessaladores ha estat descartat, s’aposta per infraestructures de menor escala i plantes de regeneració d’aigua, buscant una solució sostenible a llarg termini en un territori cada cop més afectat per l’escassedat hídrica.

En matèria sanitària, el Govern s’ha fixat metes ambicioses, com garantir l’atenció primària en 48 hores per al 90% de la població. Tanmateix, les llistes d’espera continuen sent un problema estructural que afecta la percepció ciutadana sobre la qualitat del sistema públic. Dades del Ministeri de Sanitat i denúncies del sindicat Metges de Catalunya evidencien demores que en alguns casos superen els 300 dies per a determinades proves o intervencions, generant una profunda preocupació social i política.

Una Catalunya a l’aparador internacional i l’amenaça judicial latent

El president Illa no limita la seva acció a l’àmbit autonòmic. La seva estratègia diplomàtica busca reforçar la presència de Catalunya a l’exterior, amb viatges i contactes a Espanya, Brussel·les i Àsia per captar inversions i recuperar protagonisme internacional, com va quedar palès en la seva recent gira a la Xina.

Però aquesta agenda està enfosquida per la polèmica entorn de la Llei d’Amnistia. El Tribunal Suprem planteja recursos d’inconstitucionalitat que podrien obstaculitzar l’aplicació d’aquesta norma, en un pols que amenaça a tensionar encara més la política catalana i la seva relació amb l’Estat. Aquesta qüestió judicial no només té implicacions legals, sinó que condiciona el clima polític i les negociacions futures.

Encreuament per a Illa: governar entre la pressió i l’esperança

Salvador Illa encarna una etapa en què cada pas ha d’estar mesurat amb precisió quirúrgica. L’estabilitat del seu Govern, la capacitat d’impulsar reformes fonamentals i la resposta a les demandes socials més urgents dependran de la seva habilitat per navegar en aigües turbulentes. Els pròxims mesos seran un examen de foc on la cohesió política, la visió estratègica i la gestió pragmàtica seran les claus per evitar que Catalunya quedi atrapada en un cicle de bloquejos i confrontacions. En definitiva, aquesta “tornada a l’escola” pot marcar un abans i un després pel present i futur polític d’Illa i el seu executiu.