Catalunya accelera la seva gran transformació política, econòmica i administrativa

Durant el seu primer exercici, el departament de Presidència ha posat en marxa un pla integral per renovar l’administració, simplificar tràmits i reforçar la col·laboració amb totes les institucions. Sota el lideratge del conseller Albert Dalmau i amb el suport de més de setanta especialistes de la CETRA, l’estratègia ha desencadenat reformes legislatives i administratives que apunten a situar Catalunya entre les regions més avançades d’Europa.

Reforma administrativa i serveis públics renovats

El nou full de ruta inclou la creació d’un model d’oficines integrades d’atenció ciutadana, l’eliminació de la cita prèvia obligatòria i el reconeixement del dret a cometre errors administratius sense sanció inicial. També introdueix serveis proactius i un sistema de direcció pública professional. Paral·lelament, s’ha iniciat una transformació digital de gran abast, que incorpora intel·ligència artificial en la gestió interna i que comptarà en breu amb una direcció general especialitzada.

Reactivació del diàleg institucional

Presidència ha recuperat fòrums de negociació amb el Govern espanyol que feia més de catorze anys que estaven inactius. Les Comissions Bilaterals reobertes han permès assolir més de quaranta acords, entre els quals hi ha l’ampliació del cos de Mossos d’Esquadra fins a vint-i-cinc mil agents, la creació de seixanta nous jutjats, la gestió pròpia de Rodalies de Catalunya, un model de finançament singular i la recuperació de competències per designar funcionaris destinats als ajuntaments.

Projectes estratègics amb impacte territorial

L’agenda de treball inclou el desenvolupament del Campus de Salut Clínic–Universitat de Barcelona i del Campus de Salut de Girona, l’impuls del projecte Catalunya Media City, la cobertura de la Granvia de l’Hospitalet i la candidatura per acollir una de les cinc gigafactories europees a Móra la Nova. Així mateix, s’ha tancat un acord perquè TV3 emeti en ultra alta definició i per llançar un nou canal en català de RTVE, previst per a l’11 de setembre vinent.

Una nova etapa amb els municipis

Amb l’aprovació de l’Estatut del Municipi Rural, el Govern ha inaugurat una fase de col·laboració estable amb els ajuntaments, especialment els de menor dimensió. El nou Pla Únic d’Obres i Serveis, dotat amb cinc-cents milions d’euros, ha duplicat la inversió anterior i ha atorgat més autonomia i capacitat de decisió als consistoris. A més, s’han reactivat comissions bilaterals amb totes les capitals catalanes per coordinar i impulsar projectes conjunts.

Connectivitat total com a objectiu

L’objectiu de portar la xarxa pública de fibra òptica al cent per cent dels municipis i de les seus de la Generalitat avança amb un protocol que obliga les operadores a millorar la gestió d’incidències i a accelerar l’atenció a les administracions locals i a la ciutadania.

Una intensa activitat legislativa

En aquest període, Presidència ha coordinat seixanta-set compareixences en comissió, ha respost a tres-centes cinquanta-cinc preguntes orals i a més de tres mil quatre-centes per escrit. S’han convalidat setze decrets llei, quatre dels quals estan en tramitació com a projectes de llei, i s’han aprovat dotze projectes legislatius, entre els quals figuren la modificació de la Carta Municipal de Barcelona, l’Estatut de municipis rurals i el canvi d’adscripció comarcal i veguerial del municipi d’Aiguafreda.