Aliança Catalana suma a un presentador de TV3 a les seves files: un fitxatge polèmic

El partit Aliança Catalana, conegut pel seu ideari d’ultradreta i el seu discurs obertament racista, ha anunciat un fitxatge que promet generar debat. Es tracta de Eduard Berraondo, un dels periodistes més veterans del panorama català, que assumeix ara el càrrec de cap de premsa de la formació. La notícia va ser avançada per Rubèn Novoa per XCatalunya i es va presentar com un “cop d’efecte” en l’estratègia comunicativa del partit.

L’anunci va tenir lloc durant el primer pòdcast oficial del partit, on es va destacar l’ampli recorregut de Berraondo. Va començar la seva carrera el 1979 a Mundo Diario i ha treballat en nombrosos mitjans, inclosos TVE, Catalunya Ràdio i, sobretot, TV3, on va ser presentador d’informatius esportius i director de Gol a Gol. També va passar per Onda Cero, Canal Català, Esport3 i El Punt Avui TV, conduint debats com L’Illa de Robinson. A més, va formar part del consell de la CCMA i va dirigir l’àrea de comunicació de l’ANC entre 2020 i 2022.

La seva incorporació té un objectiu clar: trencar el cordó mediàtic que històricament ha aïllat el partit per la seva ideologia extremista. Durant la presentació, Berraondo va justificar la seva decisió explicant que va connectar amb el discurs del líder Orriols, assegurant que li va impressionar la seva “maduresa oratòria” i la capacitat de “dir les coses com són”. La líder de AC va qualificar el fitxatge com un “cop de sort” i va destacar la seva “experiència i professionalitat”.

Aquest moviment també reflecteix un patró que ja s’havia vist: figures històriques de la televisió pública catalana mostrant simpatia pel partit. Fa uns mesos, l’actor Ramon Peris-March, conegut per Club Super 3, difonia missatges i entrevistes d’Aliança Catalana a les xarxes socials, contribuint a debilitar el cordó sanitari.

Amb l’arribada de Berraondo, Aliança Catalana reforça la seva estratègia de cara a les eleccions municipals de 2027, intentant captar votants descontents de Junts i ERC. La maniobra confirma que els intents d’aïllar mediàticament la formació poden resultar contraproduents i que el partit busca consolidar la seva presència pública malgrat el seu historial d’ultradreta i racisme.