El Finançament singular: el pols que marcarà la tardor política a Catalunya

Després d’un estiu marcat per crisis polítiques i l’emergència d’incendis a la Península, l’activitat institucional i partidària catalana ha reprès el seu ritme aquesta setmana. Les primeres executives dels partits coincideixen amb la reactivació de les reunions del Govern i del Consell de Ministres, un calendari que anticipa mesos de negociacions tensas.

L’inici del curs polític no només significa la tornada a l’agenda habitual, sinó també la posada a prova dels compromisos assolits durant la investidura de Salvador Illa. La negociació sobre el “finançament singular” es perfila com la pedra angular dels pròxims debats, condicionant des dels pressupostos autonòmics fins a les relacions amb l’Estat.

ERC: desconfiança i exigència

Des de la Universitat Catalana d’Estiu, Oriol Junqueras ha manifestat obertament el seu malestar davant l’actitud de la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Segons ha declarat: “una ministra que durant vuit anys ha estat incapaç de canviar un model de finançament caducat, crec que no és la persona que més pot contribuir a generar els consensos necessaris”.

El líder republicà adverteix que la financiació singular és condició “sine qua non” per obrir qualsevol altra negociació, inclosos els pressupostos estatals i autonòmics. A més, assenyala que Montero prioritza els seus interessos electorals a Andalusia davant els compromisos amb Catalunya, un argument que reforça la pressió sobre el PSOE per avançar en els acords pendents.

La incògnita pressupostària

El Govern de Salvador Illa s’enfronta a la possibilitat de prorrogar els pressupostos de 2023 si no es desbloquegen els acords amb els seus socis parlamentaris. Els Comuns, com a part del pacte d’investidura, exigeixen que es compleixin els compromisos previs abans d’iniciar qualsevol negociació addicional.

Aquesta situació manté en suspens l’estabilitat financera i política, obligant l’executiu a recórrer a decrets d’ampliació pressupostària com a solució provisional, un mecanisme que s’ha utilitzat amb freqüència durant el primer any de mandat.

Junts i Puigdemont: advertència estratègica

Carles Puigdemont, des de la Universitat Catalana d’Estiu, ha reiterat que l’estabilitat política s’ha de guanyar periòdicament. “L’estabilitat s’ha de guanyar periòdicament”, ha afirmat, afegint que “a la tardor passaran coses que no han passat fins ara”.

Tot i que l’expresident ha reconegut avenços en matèria lingüística, ha advertit que el temps per esperar el PSOE s’ha acabat. No obstant això, fonts de Junts han matisat que no existeix un risc de ruptura immediata, subratllant que es tracta d’un avís estratègic que reforça la seva posició negociadora.

La condonació del FLA i la pressió del PP

Un altre eix de tensió se situa en la condonació parcial del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que serà formalitzada al setembre pel Consell de Ministres. Tot i que la mesura beneficia totes les comunitats autònomes, el PP ha tornat a qüestionar-la, reclamant la compareixença urgent de Montero al Congrés per explicar la reducció del deute.

Aquest conflicte afegeix una capa addicional de pressió a l’Executiu central, que ha de compensar les demandes dels partits catalans amb la reacció dels grups d’oposició, generant un context de negociació especialment delicat.

Perspectives de cara a la tardor

El curs polític a Catalunya es presenta com una prova de foc per als pactes d’investidura, la capacitat de negociació d’ERC i Junts, i la resposta de l’Estat a les demandes de finançament singular. La resolució d’aquest pols marcarà no només l’estabilitat pressupostària, sinó també l’agenda política dels pròxims mesos i la credibilitat dels actors implicats.

La tardor es perfila, per tant, com un període de decisions crítiques que podrien redefinir les relacions entre la Generalitat i el govern central, amb un teló de fons de pressió política, exigències econòmiques i possibles canvis estratègics de cara a les properes eleccions.