L'independentisme dividit per la defensa del català: cal defensar la llengua amb un boicot silenciós o vandalisme?

El vandalisme sofert per una gelateria al barri de Gràcia, Barcelona, ha reobert una bretxa en el moviment independentista.

L'establiment, anomenat Dellaostia, va ser vandalitzat amb pintades i adhesius després d'una denúncia viral a les xarxes socials per una suposada discriminació lingüística. Un sector de l'independentisme defensa l'acció directa i "física", mentre que un altre advoca pel boicot silenciós com a mesura més efectiva per defensar la llengua catalana.

El passat 19 d'agost, un conseller d'ERC, Guillem Roma, va denunciar a X que una amiga seva havia estat increpada per parlar en català al local. La notícia es va estendre ràpidament, generant crítiques i crides a una resposta contundent. 

L'exdiputat de la CUP, Antonio Baños, va arribar a escriure: "Aquest local és el nostre enemic. Fins que es tanqui!". En la mateixa línia, David Casas, regidor també de la CUP, defensava que per "fer-se respectar cal respondre físicament". Alguns usuaris fins i tot van suggerir mesures més extremes, com incendiar el local.

L'endemà, la gelateria va aparèixer amb pintades amb missatges com "feixistes de merda" i adhesius que deien "Aquest local no respecta el català". Curiosament, es van trobar cartells en català a la façana que explicaven el procés d'elaboració dels gelats.

El debat es divideix entre la protesta "física" ( vandalisme) i el boicot silenciós

L'atac vandàlic ha dividit l'independentisme català. Mentre una part l'aplaudeix, una altra el condemna, considerant-lo contraproduent. Toni Soler, productor audiovisual proper a ERC, va argumentar que aquestes accions "només alimenten el victimisme" i que la resposta més efectiva és "mantenir el català i no consumir on no se'l respecta". El llibreter Marçal Font es va unir a aquesta crítica, afirmant que "atacar negocis ha estat sempre cosa de feixistes".

No obstant això, altres veus defensen que el boicot no és suficient. Joan Galve va opinar que "no genera cap perjudici real" i que és necessari "provar altres vies". 

Així, el debat estratègic dins de l'independentisme se centra en dues postures oposades: la de l'acció directa i contundent ( vandalisme), i la de la resistència pacífica a través del consum responsable i el boicot silenciós. De la llibertat a parlar l'altra llengua oficial a Catalunya, el castellà, cap menció.