Després de 87 anys, un combatent republicà recupera la seva identitat i el descans familiar a Lleida

Aquest dissabte, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, lliura les restes del combatent republicà Julio Lizana Rodríguez als seus familiars. Lizana va morir el 16 de gener de 1939 a Bellprat (Barcelona) durant un combat, víctima d’un explosius. L’entrega té lloc al cementiri de Claravalls (Lleida), on la família ha decidit donar-li sepultura, posant fi a gairebé nou dècades d’incertesa i d’absència de tancament familiar.

L’acte simbolitza la culminació d’un llarg procés de recuperació de la memòria històrica a Catalunya, on cada identificació representa una reconciliació parcial amb un passat marcat per la Guerra Civil i la repressió franquista. Espadaler subratlla que aquest procediment transcendeix l’àmbit legal: “Aquest procés ha estat un acte de justícia, però sobretot de dignitat, aquesta dignitat que mai no va perdre Julio”.

El Programa d’identificació genètica

Julio Lizana és l’identificat número 27 des que la Generalitat va iniciar el 2016 el Programa d’identificació genètica. Segons el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, aquesta iniciativa “fa possible posar nom a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista i tornar les restes a les famílies”.

El programa combina estudis genètics, antropològics, arqueològics i històrics per garantir la certesa en cada identificació. Els resultats permeten que les famílies rebin documentació detallada, coneguda com a memòria d’identificació, que inclou la reconstrucció de la història personal del difunt i les proves científiques que confirmen la seva identitat. Espadaler destaca que no són molts els casos en què es pot verificar la identitat d’una persona a través de l’ADN, fet que fa que cada recuperació sigui especialment significativa per a la societat catalana i per als descendents.

La memòria com a vincle entre generacions

La devolució de les restes no només és un acte de justícia individual, sinó un mecanisme de recuperació col·lectiva de la memòria històrica. Cada entrega recorda els esdeveniments tràgics de la Guerra Civil i els anys posteriors de repressió, però també reafirma la importància de reconèixer i honorar aquells que van lluitar i morir defensant els seus ideals.

La família de Julio Lizana rep, a més, la documentació completa amb els resultats dels estudis, permetent conèixer detalls sobre la seva vida, la seva participació en el conflicte i les circumstàncies de la seva mort. Aquesta informació es converteix en un testimoni valuós per a les generacions presents i futures, reforçant la consciència històrica i la identitat col·lectiva de Catalunya.

Un acte de justícia i dignitat

Ramon Espadaler conclou l’acte destacant la rellevància d’aquests procediments: “No són molts els casos en què es pot identificar persones a través de l’ADN”. Per al conseller, cada reconeixement representa una reparació simbòlica i moral, que retorna la dignitat a les víctimes i permet a les seves famílies tancar un capítol llargament obert de la història espanyola.

El procés de recuperació de restes i la identificació genètica continuen sent un esforç constant de la Generalitat per reconciliar el passat i garantir que les generacions actuals coneguin la història de qui va patir i morir durant la Guerra Civil. L’entrega de les restes de Julio Lizana Rodríguez s’afegeix així a una sèrie d’actes que busquen honrar totes les víctimes i consolidar la memòria històrica com un pilar de justícia i dignitat col·lectiva.