- Vídeo - Xavier Antich (Òmnium) sentencia: “Catalunya necessita un estat lliure i propi”

Sant Boi i l'ofrena a Rafael Casanova

Aquest 11 de setembre, la Diada cobra un protagonisme especial en Sant Boi amb la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. L'acte, liderat per Xavier Antich, combina solemnitat, història i participació ciutadana, i es converteix en espai de reflexió sobre la identitat, la memòria històrica i el futur polític de Catalunya.

La cerimònia rememora la transició democràtica iniciada amb la manifestació de 1976 en plaça Catalunya, connectant passat i present. Cada ram de flors dipositat simbolitza unitat, respecte i continuïtat històrica, reforçant la posició de Sant Boi com a epicentre simbòlic i polític de la Diada.

Rafael Casanova: un símbol històric i polític

Casanova va ser Conseller de Barcelona i màxima autoritat catalana durant el lloc borbònic de 1714, en plena Guerra de Successió. La seva ferida en la batalla final ho va convertir en un referent de resistència i orgull nacional. La seva tomba en Sant Boi continua sent un lloc de pelegrinatge durant la Diada, consolidant la ciutat com a nucli de memòria històrica i compromís cívic.

Òmnium Cultural i la defensa del català

Antich recorda que la llengua catalana és “un pilar de la cohesió social”. Reivindica que només un estat independent pot oferir les eines necessàries per a protegir-la i garantir el seu ensenyament enfront de sentències judicials com la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (#TSJC).

Òmnium Cultural, fundada en 1961, ha exercit un paper central en la preservació de la llengua i cultura catalanes. L'ofrena de Casanova no és només simbòlica: reforça l'estratègia de l'entitat com a actor polític i cultural de primer nivell, projectant la defensa del català i la identitat com a eix de l'acció independentista.

Crida a la maduresa de l'independentisme

Antich llança un missatge directe a l'independentisme i al catalanisme democràtic: és fonamental actuar amb intel·ligència col·lectiva, maduresa i determinació enfront dels quals busquen fomentar la confrontació. Segons les seves paraules, s'ha de contrarestar “els que pretenen mobilitzar els discursos d'odi”, enfortint la unitat i la capacitat de diàleg.

El discurs d'Antich situa la Diada com un espai d'estratègia política, memòria i mobilització social, connectant la defensa de la llengua amb l'aspiració a un Estat propi i sobirà.

Context polític i judicial

La recent sentència del TSJC sobre el català a les escoles ha reavivat el debat sobre l'autonomia educativa i la protecció de la llengua. Antich assegura que aquestes decisions judicials evidencien la necessitat que Catalunya compti amb eines pròpies per a decidir sobre el seu futur polític i social, reforçant l'argument a favor de la independència.

Projecció de futur

El president d'Òmnium projecta la Diada cap al futur: un espai d'unitat, reflexió i consolidació del projecte democràtic català. La reivindicació d'un estat propi es presenta com a instrument per a protegir la identitat, garantir drets i construir cohesió social, mentre que la participació ciutadana i el respecte a la història consoliden la legitimitat del moviment independentista.

Repercussions i lideratge

L'acte té ressò en tota Catalunya. La reivindicació d'Antich reforça la imatge d'Òmnium Cultural com a actor estratègic en la defensa del català i els drets democràtics. El seu discurs combina història, política i cultura, posicionant la Diada com a moment de reflexió, acció i consolidació de l'independentisme democràtic i del catalanisme plural.