"Més motius que mai”: l'independentisme pren els carrers de les capitals catalanes

Els carrers de Barcelona, Girona i Tortosa bateguen a l'uníson des de les 17.14 hores d'aquest dijous. A aquesta hora arrenquen les manifestacions convocades per la Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, el Consell de la República (CdRep), la Associació de Municipis per la Independència (AMI), la Intersindical CSC, Ciemen i els CDR.

L'elecció de tres epicentres no és casual. Les entitats busquen transmetre que la causa sobiranista no pertany només a la capital catalana, sinó que s'estén a tot el territori. Amb això pretenen reactivar un moviment que, segons reconeixen en privat els seus dirigents, necessita noves energies i punts de referència per a tornar a connectar amb la ciutadania.

Pel que respecta a Barcelona, la Guàrdia Urbana ha xifrat en 28.000 els assistents a la manifestació de la Diada d'aquest dijous organitzades per la Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, el Consell de la República (CdRep), la Associació de Municipis per la Independència (AMI), la Intersindical-CSC, Ciemen i els CDR.

El lema que emmarca la jornada

La consigna que encapçala les marxes resumeix l'estat d'ànim dels convocants: “Més motius que mai. Independència”. Un missatge directe que pretén traslladar la idea que les raons per a mobilitzar s'han multiplicat amb els últims esdeveniments polítics i judicials.

Les entitats expliquen que l'objectiu és protestar contra el que defineixen com “un procés de desnacionalització de Catalunya”, reclamar un compromís inequívoc en defensa del català i denunciar el que consideren un sistema d'espoli fiscal lligat a la pertinença a Espanya. En paraules dels organitzadors, es tracta de “fer reaccionar al moviment independentista”.

Barcelona: de Pla de Palau al Portal de la Pau

En la capital catalana, la marxa arrenca en Pla de Palau, un espai carregat de simbolisme històric, i recorre el passeig d'Isabel II i el passeig de Colom. La destinació final és el Portal de la Pau, als peus de la Rambla, un lloc emblemàtic que es converteix en escenari dels discursos polítics i socials.

Des de primeres hores de la tarda, banderes independentistes, pancartes i càntics inunden la zona, transformant el centre de Barcelona en un escenari de reivindicació col·lectiva.

Girona i Tortosa: un mateix crit en diferents territoris

La simultaneïtat de les manifestacions atorga força al missatge. A Girona, epicentre tradicional de l'independentisme, la convocatòria compta amb una participació massiva i es converteix en un recordatori de la força del moviment fora de Barcelona.

A Tortosa, el protagonisme recau en les Terres de l’Ebre, on les entitats volen visibilitzar que la lluita sobiranista no es limita a les grans ciutats. La decisió de coordinar els actes en tres punts del país busca precisament això: demostrar que la causa travessa comarques, identitats locals i sensibilitats diverses.

Discursos compartits en directe

Un dels moments centrals de la jornada arriba amb els parlaments finals, que s'emeten de manera simultània a Barcelona, Girona i Tortosa. D'aquesta manera, els missatges dels líders de les entitats convocants es converteixen en un mateix al·legat coral.

Entre les intervencions destaquen dues idees principals: la urgència de defensar el català com a llengua de cohesió i el rebuig a un sistema que, segons els convocants, margina a Catalunya en termes econòmics i polítics.

Tres eixos de reivindicació

La protesta s'articula sobre tres pilars:

• Identitat i llengua: les entitats denuncien les fallades judicials que qüestionen el model educatiu i subratllen que el català ha de ser defensat com a llengua central de la vida social i cultural.
• Fiscalitat: els organitzadors assenyalen el que qualifiquen com un desequilibri crònic en el model de finançament, al qual anomenen directament “espoli fiscal”.
• Reactivació del moviment: més enllà de les demandes concretes, la jornada busca ser un revulsiu. Com remarquen els organitzadors, l'objectiu és “fer reaccionar al moviment independentista”, revitalitzant una base social que en els últims anys ha mostrat símptomes de desmobilització.

Un pols polític en plena jornada simbòlica

L'inici de les marxes arriba en un moment marcat per la tensió entorn del català a les aules i al debat sobre l'encaix de Catalunya a Espanya. L'anul·lació parcial del decret lingüístic per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha actuat com a detonant, i la ANC i la resta d'entitats l'utilitzen com a argument per a subratllar que l'ofensiva contra l'idioma forma part d'una estratègia més àmplia d'afebliment de la identitat catalana.

Una anomenada a la unitat

El ressò de les marxes simultànies transcendeix el nombre d'assistents o el recorregut urbà. El que busquen els convocants és projectar un missatge polític d'abast nacional: que l'independentisme continua viu i que el català, la fiscalitat i la sobirania formen un mateix front.

En finalitzar els actes, queda la sensació que el lema d'aquest any —“Més motius que mai”— pretén ser una mica més que una consigna: un advertiment a l'Estat i, al mateix temps, un recordatori a les pròpies bases que la lluita no ha acabat.