La Diada 2025 viu mínims històrics de manifestants i un acte institucional en el TNC com a colofó final

Declivi en la mobilització ciutadana

La Diada de 2025 ha reflectit, una vegada més, la tendència a la baixa en l'assistència a les manifestacions independentistes. Segons els registres dels últims deu anys, l'evolució ha estat significativa: 2015 va aconseguir els 1.400.000 assistents en l'Avinguda Meridiana; 2016 va descendir a 900.000 amb mobilitzacions descentralitzades; 2017 es va situar entorn d'1.000.000 amb “La Diada del Si”; 2018 va mantenir xifres similars; 2019 va baixar a 600.000; 2020 va quedar en tot just 50.000 a causa de la pandèmia; 2021 va pujar parcialment a 150.000; 2022 i 2023 es van mantenir entorn de 100.000–115.000; 2024 va descendir a 60.000 i finalment, en 2025, només unes 28.000 persones han participat en la capital catalana, marcant la xifra més baixa en una dècada. Aquesta caiguda evidencia un desgast del moviment, la fragmentació política i un canvi generacional en la mobilització ciutadana.

Actes simbòlics i gestos de protesta

La jornada inclou moments de forta càrrega simbòlica que han marcat l'atenció mediàtica. Minuts abans de l'inici de la manifestació principal, un grup de cinc encaputxats, vestits de negre, ha desplegat i cremat una bandera espanyola enfront de la capçalera de la marxa en Pla de Palau, davant la presència del president de la ANC, Lluís Llach; del president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich; i del president del Consell de la República, Jordi Domingo. Després de cremar-la, els encaputxats han abandonat el lloc i un voluntari ha retirat les restes del sòl.

Posteriorment, durant l'acte polític després de la manifestació, les entitats independentistes han desplegat un gran retrat del rei Felip VI boca avall. 

Abans de l'acció, Lluís Llach ha criticat al monarca pel seu discurs posterior al 1-O: “Amb el seu 'per ells' va proclamar i dió impunitat a les forces d'ocupació per a salvar la seva absurda unitat d'Espanya”. Els assistents van respondre amb càntics de “Fora el Barbó”, evidenciant la polarització política i la força simbòlica dels gestos durant la Diada.

Així mateix, durant la lectura del manifest de la ANC, Llach ha fet una crida a la desobediència enfront de la fallada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (#TSJC) sobre el català a les aules: “Si l'Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència desobeïm a les aules, desobeïm al carrer i en les institucions perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina llengua hem de tenir. Cap jutge!”.

Homenatges històrics i solidaritat internacional

A Sant Boi de Llobregat, la plaça de l'església de Sant Baldiri acull la tradicional ofrena floral a Rafael Casanova, amb presència d'autoritats. Es dipositen més de 100 rams i la Coral Renaixença interpreta el Cant de la Senyera, reforçant la connexió entre història i ciutadania.

En la plaça Salvador Allèn de Barcelona es recorda a l'expresident xilè i al 85è aniversari del viatge del Winnipeg, que va traslladar refugiats espanyols a Xile després de la Guerra Civil. S'hissen banderes xilenes, catalanes i palestines, mentre sonen els himnes corresponents i la cançó “Vencerem”.

Acte central en el Teatre Nacional de Catalunya

A les 20.00 hores, el Teatre Nacional de Catalunya ha acollit el colofó de la Diada, dirigit per Àngel Llàcer, amb textos de Jordi Amat i música de Jofre Bardagí. L'esdeveniment ha combinat teatre, dansa, poesia, música i projeccions audiovisuals, retent homenatge a figures com Paco Candel, Maria Assumpció Català i al Congrés de Cultura Catalana de 1975.

Actuacions de Els Amics dels Arts, Pemi Fortuny, Antonio Orozco i els Castellers de Vilafranca han aportat un caràcter popular i festiu. Marta Bayarri, directora artística, explica: “Representem la pluralitat i realitat social de Catalunya a través de la seva manifestació artística”.

L'acte ha culminat amb un moment carregat de simbolisme i emoció: els assistents han entonat Els Segadors, l'himne de Catalunya, omplint el Teatre d'un aire de solemnitat i orgull col·lectiu. Les veus s'han entrellaçat amb els aplaudiments i mirades emocionades, recordant la història, la resistència i la unitat d'un poble que, malgrat els desafiaments, continua celebrant la seva identitat amb passió i respecte. Ha estat un tancament que ha condensat tota la intensitat de la Diada, un instant en què la cultura, la memòria i el sentiment nacional s'ha fos en un solo bategat.

Reflexió i balanç: identitat, cultura i participació

La Diada 2025 combina manifestacions amb menor assistència, actes polítics simbòlics, homenatges històrics i un gran espectacle cultural en el TNC. La jornada posa de manifest la transformació de la celebració: encara que disminueix la presència als carrers, la força dels actes institucionals i artístics consolida el valor de la Diada com a espai d'identitat, memòria i cohesió social.

Com subratlla Salvador Illa: “La Diada ens convida a mirar al futur, respectant la nostra història i fomentant la unitat entre tots”. La combinació de solemnitat, protesta i cultura fa de la Diada de 2025 un reflex complex i plural del present de Catalunya.