Xoc polític a Catalunya: pressupostos incerts, disputa per immigració i esquerda en habitatge

El debat celebrat a TVE Catalunya (La2) i Ràdio 4, recollit per Europa Press, va reunir els principals portaveus parlamentaris per a discutir qüestions que marcaran la legislatura. Durant diverses hores, les formacions van mesurar forces entorn de tres temes que concentren l'atenció política: l'aprovació dels pressupostos per a 2026, la delegació de competències en immigració i la situació de l'habitatge.
La sessió va servir no sols per a exposar prioritats programàtiques, sinó també per a mostrar la fragilitat dels equilibris que sostenen a l'Executiu de Salvador Illa, el marge de maniobra del qual dependrà d'acords interns complexos i de la pressió creixent de l'oposició.

Pressupostos: confiança socialista enfront d'exigències i retrets

El nucli del debat va girar entorn de la primera gran prova d'Illa com a president: l'aprovació d'uns nous comptes públics. Elena Díaz (PSC-Units) va mostrar convicció en què s'aconseguirà un acord: "Som optimistes perquè aquest és un govern que compleix", va dir, insistint que fins i tot sense pressupostos el Govern mantindria la seva activitat.

No obstant això, els seus socis d'investidura, ERC i Comuns, van llançar advertiments clars. David Cid (Comuns) va posar el llistó alt: "El país necessita pressupostos. Però el que no té el Govern és un xec en blanc". Des d'ERC, Ester Capella va subratllar la necessitat d'un sistema de finançament singular: "Sense un sistema de finançament just per a Catalunya, difícilment podem avançar amb nous acords".

En l'altre extrem, Junts i el PP van retreure a Illa l'absència de comptes en 2025. Sales (Junts) va acusar el Govern d'incomplir compromisos, mentre que Vox i Aliança Catalana van anunciar el seu rebuig a qualsevol proposta socialista. La CUP, per part seva, va criticar els qui defensen rebaixes fiscals preguntant irònicament: "Quin hospital tancaran?".

L'escenari confirma que Illa haurà de filar prim: l'aritmètica parlamentària converteix cada vot en determinant, i la negociació amb ERC i Comuns serà decisiva per a evitar una legislatura bloquejada.

Immigració: consens impossible

La recent votació en el Congrés, que va tombar la transferència de competències migratòries a Catalunya, va ser el segon eix central. Per a PSC, ERC i Comuns, la cessió d'aquesta competència és necessària per a gestionar millor els recursos i facilitar la integració. Sales (Junts) va defensar la mateixa línia, encara que va matisar el to de les crítiques: "Volem les competències desplegades a Catalunya per a poder integrar com toca amb els recursos que toca".

El bloc contrari el van formar PP, Vox i Aliança Catalana, amb postures molt més restrictives. Juan Fernández (PPC) va afirmar que "Catalunya no està preparada per a assumir noves competències", mentre Garriga (Vox) i Orriols (AC) van reclamar mesures dràstiques com a tancament de fronteres o deportacions de delinqüents.

Des de l'esquerra, les rèpliques no es van fer esperar. Díaz, Cid i Capella van defensar que l'enfocament havia de ser integrador, mentre Laure Vega (CUP) va criticar amb duresa que el debat migratori fos prioritari: "Tristíssim i de febles i covards", va sentenciar, denunciant que centrar el focus en la immigració desplaça altres problemes socials urgents.

La confrontació revela que, en aquest àmbit, els consensos són pràcticament impossibles: la fragmentació ideològica impedeix qualsevol pacte transversal, i la pugna entre discursos de seguretat i de drets continuarà ocupant titulars.

Habitatge: xoc entre diagnòstics

La tercera gran qüestió va girar entorn de l'habitatge, tema especialment sensible a Catalunya. El PP va alertar sobre l'ocupació il·legal i va defensar rebaixes fiscals per a incentivar la construcció privada. Vox i Aliança Catalana van coincidir, a més, a donar prioritat als nacionals en l'accés a ajudes i habitatges protegits.

En contrast, els Comuns van posar l'accent en els desnonaments, assegurant que superen els 7.000 casos a l'any. Cid va reclamar la creació d'una unitat que freni els desnonaments ja pactada, convençut que "les ocupacions no són un problema real com ho són els desnonaments".

La CUP, per boca de Laure Vega, va apostar per gravar l'acumulació d'habitatge en poques mans: "La resta, és posar taps". Junts va defensar la necessitat de legislar des del Parlament per a evitar el que considera una invasió competencial de l'Estat, mentre ERC es va mostrar favorable a limitar el preu dels lloguers.

El PSC va tractar de desactivar les crítiques ressaltant mesures en marxa, com a préstecs per a joves que vulguin comprar habitatge i el pla per a aixecar 50.000 nous pisos. Díaz va defensar que el problema d'accés a l'habitatge no és exclusiu de Catalunya, però que el Govern ja treballa en solucions concretes.

Escenari polític obert

El debat va deixar al descobert un mosaic de discrepàncies difícil d'encaixar. Els pressupostos són el camp de batalla immediat, però les diferències sobre immigració i habitatge anticipen una legislatura marcada per la confrontació constant. Illa necessitarà més que aritmètica: requerirà habilitat per a sostenir aliances inestables i resistir les envestides d'una oposició cada vegada més bel·ligerant.