El Consitutcional estudiarà la decisió del Suprem de no amnistiar la presumpta malversació de Puigdemont

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'empara presentada per l'expresident català Carles Puigdemont contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no amnistiar-li la presumpta malversació del 'procés'.

Segons ha informat el TC, així ho ha resolt el Ple en la sessió d'aquest dimarts, on també ha admès a tràmit les empares sol·licitades pels exconsellers catalans Lluís Puig i Toni Comín.

Els magistrats han acordat estudiar les peticions d'empara en considerar que revesteixen "una especial transcendència constitucional perquè l'assumpte suscitat transcendeix del cas concret i perquè podia tenir unes conseqüències polítiques generals".

La cort de garanties ha fet aquest pas amb el vot en contra dels magistrats conservadore#s Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías.

Estava previst que el TC adoptés aquesta decisió en el Ple anterior però es va retardar pel rest de recusacions llançades contra diversos magistrats --el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, Arnaldo, Espejel i Macías-- per a intentar apartar-los de les deliberacions sobre aquests recursos, tatxes que van ser rebutjades per unanimitat.

D'aquesta forma, el TC ja ha admès a tràmit totes les empares plantejades fins ara contra la decisió del Suprem de no aplicar la Llei d'Amnistia a la presumpta malversació del 'procés', en considerar que aquests fets encaixen en dues excepcions contemplades per la pròpia norma per a no aplicar-la: que hi hagi "un enriquiment personal o benefici patrimonial" i afectació als interessos econòmics i financers de la UE.

El Constitucional ja va admetre les empares formulades pel exvicepresidente català i líder de ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull.

LES CAUTELARS ES REBUTJARAN

Una vegada admesos a tràmit, queden dues decisions més del TC en relació amb aquestes empares. D'una banda, les mesures cautelars, ja que Junqueras i els altres condemnats pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017 demanaven que se'ls aixequés la pena d'inhabilitació; i Puigdemont i Comín, que es revoquessin les ordres nacionals de detenció que pesen contra ells.

Respecte a les mesures reclamades per Puigdemont i Comín, el Ple també ha resolt aquest dimarts que no concorre una "urgència excepcional" que permeti tramitar-les com cautelarísimas --sense escoltar a les parts, tal com exigien els líders independentistes--, per la qual cosa, igual que amb Junqueras, ha decidit tramitar-les com a cautelars obrint per a això una peça separada.

Les fonts jurídiques consultades per Europa Press avancen que, si bé és habitual que s'interessi aquest tipus de mesures cautelars, és estrany que es concedeixin, per la qual cosa auguren que seran rebutjades, ja sigui en un tràmit propi --en el marc de peces dedicades únicament a ventilar aquestes peticions-- o fins i tot directament en les sentències que es dictin en el seu moment.

Aquestes fallades sobre els recursos d'empara, resolent sobre si el Suprem degué amnistiar la presumpta malversació del 'procés', són el gran assumpte pendent en el Constitucional respecte a aquesta llei des que el juny passat va dictar la seva primera fallada sobre la norma, per a avalar-la amb alguns matisos d'entitat menor.

Serà llavors, segons expliquen les citades fonts, quan el TC entri de ple en l'anàlisi de la malversació i la Llei d'Amnistia i aclareixi el futur immediat de Puigdemont i Junqueras. Però abans, en el Ple d'aquesta setmana, farà una primera aproximació a aquest delicte en la sentència que dictarà pel recurs d'inconstitucionalitat presentat per les Corts d'Aragó.