El TC diu que la malversació es pot amnistiar però guarda silenci sobre Puigdemont i Junqueras

El Tribunal Constitucional (TC) ha determinat aquest dimecres que la malversació és un delicte amnistiable, amb les excepcions que recull la llei de perdó al procés, si bé no s’ha pronunciat sobre la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no aplicar-la a l’expresident català Carles Puigdemont i a qui va ser el seu vicepresident, Oriol Junqueras, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.

El Ple ha abordat aquesta qüestió en examinar el recurs d’inconstitucionalitat de les Corts d’Aragó contra la llei d’amnistia, l’únic de tots els presentats que plantejava la problemàtica de la malversació.

Els magistrats, amb els 6 vots a favor de la majoria progressista i els 4 en contra de la minoria conservadora, han aplicat la doctrina fixada en la primera sentència del TC sobre la llei d’amnistia —on va quedar avalada, llevat de qüestions menors—, rebutjant el recurs aragonès. En alguns aspectes, han declarat directament la pèrdua d’objecte.

Malgrat això, el TC fa una primera aproximació al delicte de malversació. Segons les fonts consultades, el tribunal de garanties considera que la regulació continguda a la llei sobre la inclusió del delicte de malversació com a delicte amnistiable, amb les seves excepcions, és “plenament conforme” amb la Constitució, però no es pronuncia sobre la interpretació de l’excepció aplicada pel Suprem als casos de Puigdemont i Junqueras.

El TS va decidir no aplicar la llei d’amnistia a la malversació del procés, en considerar que aquests fets encaixen en dues excepcions contemplades per la pròpia norma per no aplicar-la: que hi hagi “un enriquiment personal o benefici patrimonial” i afectació als interessos econòmics i financers de la UE.

El Constitucional no examinarà aquesta interpretació del Suprem fins que resolgui els recursos d’empara presentats per Puigdemont, Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig.

S’espera que sigui en aquestes sentències, sobre els recursos d’empara, quan el TC aclareixi el futur immediat de Puigdemont, contra qui pesa una ordre de detenció nacional, i de Junqueras, inhabilitat fins al 2031.

Una sentència rebaixada

En el recurs que van presentar les Corts d’Aragó, al qual ha tingut accés Europa Press, s’al·legava que el fet que la llei exclogui del seu àmbit d’aplicació els fets que afectin els interessos financers de la UE “encaixa malament” amb “la inclusió a l’article 1 com a amnistiables de determinats delictes de malversació en què ‘no hi hagi existit propòsit d’enriquiment’”.

I això, detallava el recurs, “atès que és aliè al concepte de malversació que hi hagi hagut o no un propòsit d’enriquiment, cosa que implicaria una ruptura del principi de legalitat en matèria penal (article 25 de la Constitució), representat en el nostre cas pel Codi Penal”.

La ponent d’aquest recurs, la magistrada progressista Laura Díez, va elaborar un primer esborrany en què avalava que la llei amnistiés la malversació comesa amb fins independentistes.

Tanmateix, el text no va obtenir el suport majoritari dels seus companys perquè alguns consideraven que suposava anticipar la resolució dels recursos d’empara, motiu pel qual Díez el va esmenar confeccionant-ne una versió rebaixada.

“Necessària vinculació” entre l’amnistia i el procés

En aquesta nova sentència, de 103 pàgines i a la qual també ha tingut accés aquesta agència de notícies, s’entén que les dues exclusions contemplades per la llei d’amnistia són vàlides.

En un cas, perquè “es restringeix l’àmbit d’aplicació a les infraccions que es troben dins del marge de disposició regulatori del legislador nacional”, ja que no pot amnistiar els fets que afectin els interessos econòmics i financers de la UE. I, en un altre cas, perquè “parteix de la necessària vinculació entre l’amnistia i l’anomenat procés independentista, deixant fora altres fets aliens al mateix”.

El Constitucional exposa que, “a diferència del que sostenen les Corts d’Aragó, el fet que el Codi Penal no descrigui el tipus penal de malversació al·ludint a l’element subjectiu o intencional recollit a la llei d’amnistia no impedeix que el legislador orgànic pugui incorporar-lo en delimitar les conductes emparades per la mateixa”.

La sentència cita jurisprudència constitucional per recordar que “els preceptes del Codi Penal no són cànon de constitucionalitat i que el legislador no ha d’ajustar-s’hi necessàriament”. “És una cosa òbvia que demostren, sense anar més lluny, les successives reformes del seu propi text”, afegeix.

Subratlla igualment que el Constitucional “sempre” ha tingut en compte “l’ampli marge de llibertat de configuració de delictes i penes que correspon al legislador democràtic a l’hora de la plasmació normativa de la política criminal”.

“No cal insistir més que l’enjudiciament constitucional sobre la producció legislativa se sotmet a un marc conceptual rígid que només té com a paràmetre de control els valors, principis i regles de la nostra llei fonamental”, emfatitza.

L’esborrany validava tota malversació amb fins independentistes

La ponència de Díez anava més enllà, en establir que “la llei d’amnistia exclou aquells casos en què els fons desviats no ho van ser amb la finalitat de contribuir a l’objectiu polític del denominat ‘procés independentista català’, sinó amb la intenció d’incrementar el patrimoni personal d’algun dels dirigents, promotors o participants d’aquell”.

Raonava que la llei “circumscriu l’extinció de la responsabilitat criminal que comporta l’amnistia a aquells supòsits de malversació en què el desviament de fons públics hagués tingut per destí contribuir a l’objectiu polític secessionista que va caracteritzar el denominat procés, evitant que poguessin ser considerats emparats per l’amnistia aquells que es van apropiar de recursos públics per augmentar el seu patrimoni personal”.

Magistrats conservadors van alertar que aquestes conclusions suposaven, en realitat, anticipar el possible empara a Puigdemont i Junqueras, per la qual cosa van reclamar que se suprimissin. El resultat és la sentència coneguda aquest dimecres, de la qual s’han eliminat els cinc paràgrafs i diverses línies que recollien aquest raonament.