El Parlament marca línies vermelles: PSC i ERC dominen el debat polític; Vox i Aliança Catalana es queden fora

El Debat de Política General (DPG) d’aquesta setmana al Parlament de Catalunya va deixar un panorama revelador: de les 517 propostes sotmeses a votació, el 51,1% van ser aprovades. Les dades, recollides per Europa Press, mostren una cambra amb una alta capacitat d’acord entre els grups tradicionals, però profundament dividida davant les formacions d’extrema dreta.

Els grans vencedors: PSC i ERC imposen la seva agenda

El PSC-Units va ser el grup amb més èxit parlamentari. De les 66 propostes presentades, en va aconseguir aprovar 61, és a dir, un 92,4%. Entre les mesures amb més suport destaquen la financiació singular per a Catalunya, el traspàs de Rodalies i el pla “50.000” d’habitatge. No obstant això, no va prosperar l’anunci estrella del president Salvador Illa sobre un ambiciós projecte per mobilitzar sòl i construir fins a 210.000 habitatges.

ERC va igualar pràcticament el resultat socialista, amb 61 propostes aprovades de les 66 presentades. Els republicans van aconseguir suport a iniciatives clau sobre l’“aplicació total i immediata de la Llei d’Amnistia” i la financiació autonòmica, encara que no va tirar endavant la que proposava augmentar l’IBI de les segones residències.

Comuns i Junts: èxits parcials i línies de negociació obertes

Els Comuns van obtenir el suport a 57 de les seves propostes (86,4%), centrades principalment en acords pendents amb el Govern sobre habitatge i polítiques socials. En canvi, no van aconseguir prou suports per a la seva iniciativa que pretenia prohibir les “compres especulatives” d’habitatge.

Junts per Catalunya va aconseguir aprovar 25 de les seves 63 propostes, centrades en l’amnistia i l’oficialitat del català a la Unió Europea. No van prosperar, però, ni la que demanava exigir deu anys d’empadronament per accedir a habitatge protegit ni la que instava Illa a permetre que Junts negociés un referèndum amb el PSOE a Suïssa.

CUP i PP: estratègies diferents, suports limitats

Amb un 37,9% de propostes aprovades, la CUP va aconseguir tirar endavant 25 iniciatives, entre elles una en defensa del padró municipal i una altra que condemna el “genocidi” d’Israel a Gaza. En canvi, no van prosperar les seves propostes per crear una constructora pública d’habitatge ni la que demanava renunciar a l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat.

El Partit Popular, amb 23 propostes aprovades (34,9%), va centrar la seva estratègia en la reactivació econòmica i la gestió urbanística. Va aconseguir impulsar la resolució per tramitar l’informe ambiental del projecte recreatiu Hard Rock i l’aprovació del Pla Director Urbanístic, encara que no va obtenir suport per rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF.

Vox i Aliança Catalana: sense suport a la cambra

Els grups d’extrema dreta van ser els grans aïllats del DPG. Ni Vox ni Aliança Catalana van obtenir suport per a cap de les seves propostes —66 i 58 respectivament—, centrades en qüestions com la immigració, la seguretat o la gestió administrativa de la Generalitat.

Cap dels partits que van signar a l’inici de la legislatura el conegut “pacte antifeixista” —PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP— va donar suport ni es va abstenir en les votacions relatives a Vox i AC. Només el PP va oferir, de manera puntual, algun vot favorable o abstenció.

El Parlament consolida el seu mapa d’aliances

El tancament del Debat de Política General deixa una fotografia clara de l’equilibri polític a Catalunya: l’eix central format per PSC i ERC manté la seva força i capacitat d’influència, mentre que les formacions extremes continuen aïllades. El denominat “pacte antifeixista” no només continua vigent, sinó que demostra ser un dels consensos més sòlids de l’hemicicle.