Junqueras llança un ultimàtum a Illa: ERC no parlarà de comptes sense sobirania fiscal sobre l'IRPF
El líder republicà condiciona qualsevol pacte pressupostari al fet que Catalunya gestioni i recapti el seu propi impost sobre la renda. També qüestiona la viabilitat del pla d'habitatge anunciat pel president i denúncia la falta d'inversió estatal en Rodalies.
Oriol Junqueras endureix la seva posició davant el Govern i deixa clar que ERC no participarà en la negociació dels pressupostos del 2026 si la Generalitat no disposa d’un “model de finançament i recaptació de l’IRPF” plenament català. Així ho afirma en una entrevista concedida a El Periódico, en què insisteix que la seva formació manté “predisposició i voluntat d’arribar a acords”, però exigeix que l’Executiu de Salvador Illa “compleixi els compromisos adquirits”.
El dirigent republicà considera que l’actual sistema fiscal limita la capacitat del país per disposar dels recursos que genera. Segons les seves paraules, “Catalunya genera recursos que no se li retornen i que són necessaris”, per la qual cosa reclama un marc financer propi abans d’asseure’s a negociar cap partida econòmica.
Responsabilitat compartida entre PSC i PSOE
Junqueras assenyala directament els socialistes com a corresponsables del compliment dels acords que van facilitar la investidura d’Illa. Al seu parer, “el PSC i el Govern tenen una posició molt més proactiva i de voluntat d’ajudar a complir els compromisos que el PSOE i el Govern”.
El president d’ERC demana a l’Executiu català que adopti una actitud de fermesa davant l’Estat i recorda que el debat sobre l’ordinalitat fiscal —és a dir, que Catalunya mantingui una posició equilibrada entre el que aporta i el que rep— continua sense resoldre’s. “És un dels problemes, però no és l’únic; sense abordar-lo és difícil solucionar-ne d’altres”, adverteix.
Crítiques al pla d’habitatge d’Illa
El líder republicà també es mostra escèptic amb l’estratègia d’habitatge presentada pel president durant el Debat de Política General. Junqueras sosté que el projecte “no és creïble” i que hi ha zones de Catalunya on “no es pot construir més”.
Planteja com a alternativa una política de rehabilitació a gran escala que, segons ell, el Govern “ha oblidat”. En la seva opinió, l’Executiu hauria de prioritzar la recuperació del parc residencial existent en lloc de centrar els esforços exclusivament en noves promocions.
Candidatura i situació judicial
Junqueras defensa la seva decisió de presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat i subratlla que la seva motivació és “ajudar”, deixant en mans dels ciutadans l’elecció del futur president. Sobre la seva inhabilitació, es mostra confiat que “acabarà resolent-se” i torna a qualificar la condemna d’“injusta”.
El dirigent d’ERC busca així projectar una imatge de continuïtat política malgrat les restriccions legals que encara pesen sobre ell.
Rodalies, un símbol del malestar territorial
En matèria d’infraestructures, Junqueras torna a assenyalar l’Estat, a qui acusa de desídia ferroviària. “L’Estat no ha construït ni un quilòmetre de ferrocarril a Catalunya. Això vol dir que és un Estat molt incapaç”, critica, afegint que el servei de Renfe “és un desastre”.
El líder republicà reivindica la necessitat que Catalunya assumeixi les decisions sobre la seva xarxa de transport: “ERC lluita perquè les decisions es puguin prendre a Catalunya i tenir els recursos per renovar vies, catenàries, senyalització i convois”.
Segons detalla, a partir de gener s’incorporaran dos trens nous cada quinze dies, amb l’objectiu de modernitzar progressivament la xarxa de Rodalies.
Un avís de fons electoral
El missatge de Junqueras s’interpreta com un moviment de pressió política en diversos fronts: cap a Illa, per assegurar el compliment dels acords; cap al PSOE, per reforçar l’agenda catalana a Madrid; i cap a la ciutadania, a qui es presenta com a garant de la sobirania fiscal i d’una gestió autònoma dels recursos.
Amb la seva declaració, el president d’ERC situa el debat financer al centre del tauler polític i converteix la negociació pressupostària en una qüestió de poder i de país.
Escriu el teu comentari