Pacte contra el antigitanismo en el Parlament: aquestes són les principals reivindicacions

El president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), Simón Montero, ha reclamat aquest dilluns que el pacte contra l’antigitanisme no es quedi “en paraules” i que culmini amb una inclusió definitiva, solidària i amb força de llei, coincidint amb la posada en marxa de la comissió d’estudi al Parlament de Catalunya encarregada d’elaborar el pacte.

En roda de premsa des de la Cambra catalana, Montero ha mostrat esperança per la creació d’aquesta comissió, però ha advertit que la iniciativa ha d’anar més enllà del paper i materialitzar-se en mesures efectives. Ha recordat que la rellevància del pacte augmenta en un moment en què els discursos d’odi contra el poble gitano estan en augment, fent necessari reforçar la unitat en la lluita contra la discriminació.

Una altra representant de les entitats gitanes ha insistit que no s’impulsin “polítiques buides ni polítiques de maquillatge”, i ha defensat que eliminar l’antigitanisme s’ha d’entendre com un deure democràtic, subratllant la importància de l’acció concreta més enllà de la retòrica.

El pla de treball de la comissió va ser aprovat aquest dilluns pels grups PSC-Units, Junts, ERC, PP, Comuns i CUP. Segons els comunicats d’ERC, Comuns i CUP, és la primera vegada que es constitueix una comissió d’aquest tipus al Parlament, i es preveuen 83 compareixences de representants d’entitats del poble gitano, persones expertes i responsables del Govern de les diferents àrees implicades.

La comissió es reunirà un cop al mes, amb un calendari de treball previst per a un any. L’objectiu és abordar l’antigitanisme de manera transversal en les polítiques públiques, posant l’èmfasi en àrees com educació, sanitat, habitatge i treball, així com en polítiques de memòria democràtica i col·lectiva del poble gitano.

Després de l’aprovació del pla, ja han començat les primeres compareixences amb representants de les entitats de l’intergrup del poble gitano, marcant un primer pas cap a l’elaboració d’un pacte que, segons Montero, ha de traduir-se en canvis reals i vinculants.