El Parlament continua tramitant la iniciativa perquè comunitats de veïns puguin demanar desnonaments

La proposició de llei de modificació del Codi Civil de Catalunya en relació amb els drets reals i de la llei del dret a l’habitatge, presentada per Junts, ha continuat aquest dimecres la seva tramitació parlamentària.

La proposició introdueix la possibilitat que les comunitats de veïns puguin iniciar procediments judicials i demanar com a mesura cautelar el desallotjament d’un immoble quan es tracti d’un habitatge ocupat il·legalment "on es duguin a terme activitats o actes contraris a la convivència normal".

El text inclou com a incompliment de la funció social de la propietat el fet que els grans propietaris no iniciïn les accions de desallotjament requerides.

El ple ha celebrat el debat a la totalitat de la iniciativa, per a la qual els grups parlamentaris no han presentat esmenes a la totalitat, de manera que el debat continuarà la tramitació en ponència i comissió abans de tornar al ple per al debat i la votació finals.

JUNTS, PP, VOX I AC
La diputada de Junts Glòria Freixa ha defensat que la proposta "no va contra persones vulnerables, va contra mafies, delinqüència i ocupació conflictiva" i ha argumentat que les comunitats de veïns han de poder actuar quan l’ocupació es produeix en un habitatge propietat d’un banc o fons d’inversió que no es preocupa per desallotjar-lo.

Des del PP, el diputat Pere Lluís Huguet ha avançat que votaran a favor de la iniciativa, encara que la considera insuficient, perquè "es tracta essencialment de convivència", i ha demanat a Junts que deixin de donar suport al PSOE i recolzin les propostes dels populars al Congrés dels Diputats.

Per part de Vox, Sergio Macián ha criticat que la preocupació de Junts per aquesta matèria és "fingida o, com a mínim, poc sincera" i ha assegurat que, segons ell, aquesta proposició de llei comet errors tècnics perquè hi ha invasions competencials, la qual cosa ha qualificat d’inconstitucional.

Sílvia Orriols (AC) ha criticat que les institucions "continuïn sent lentes i ineficaços a l’hora de resoldre" el desallotjament d’ocupacions il·legals, i ha advocat per reformar el Codi Penal i aplicar tolerància zero amb les ocupacions d’habitatges.

PSC, ERC, COMUNS I CUP
Des del PSC-Units, Eva Candela ha assegurat que aquest debat no és nou al Parlament i ha retret a Junts que tornin a posar el focus en les comunitats de veïns, ja que el 2023 PSC, Junts i ERC van acordar treure-les de la normativa: "Aquesta persistència estaria bé que la tinguessin donant suport a mesures per avançar en garantir el dret a l’habitatge", ha afirmat.

La diputada d’ERC Ester Capella ha reivindicat que la situació de l’habitatge és "un dels reptes socials més importants" i ha assenyalat que, al seu parer, el que proposa Junts és solucionar a través de les comunitats de veïns allò a què l’administració no dóna resposta, i ha afegit que el que s’hauria de fer és mobilitzar tots els habitatges desocupats.

Susanna Segovia (Comuns) ha justificat no haver esmenat la totalitat del text per poder escoltar experts i comunitats de veïns durant el procés de tramitació, encara que ha retret textualment a Junts no haver fet absolutament res quan governaven i tenien les eines que ja existeixen: "El que estan fent és vendre fum".

Finalment, la diputada de la CUP Laure Vega ha criticat la proposta i ha dit que haurien de ser les organitzacions d’habitatge "que tenen molt més coneixement per redactar lleis" les que accedissin a la representació dels veïns i a la negociació col·lectiva, i ha carregat contra Junts per, textualment, "anar pel mateix camí que la dreta espanyola".