ERC exigeix al Govern central frenar l'ús de programari espia per a protegir drets fonamentals

Esquerra Republicana exigeix limitar Pegasus i altres programes d’espionatge a delictes greus amb autorització judicial, protegint drets de polítics, periodistes i advocats. La PNL proposa control, transparència i mesures internacionals de supervisió.

|
El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez (d), y el portavoz de ERC en el Congreso, Gabriel Rufián (i), a su llegada a una sesión de control al Gobierno, en el Congreso de los Diputados, a 22 de oc
El president del Govern, Pedro Sánchez (d), i el portaveu de ERC en el Congrés, Gabriel Rufián (e), a la seva arribada a una sessió de control al Govern, en el Congrés dels Diputats, a 22 d'octubre de 2025, a Madrid (Espanya). - Europa Press

 

La polèmica sobre l’espionatge digital torna a encendre el debat polític a Espanya. ERC ha pres la iniciativa al Congrés per garantir que l’ús de programari espia no vulneri drets fonamentals, després dels casos que van afectar dirigents independentistes i professionals clau del sector jurídic i mediàtic. La proposta busca un marc legal sòlid que combini seguretat, protecció de la ciutadania i defensa de la democràcia.

 

Programari espia sota lupa: la PNL que pot canviar les regles del joc

El proper dimecres, ERC presentarà a la Comissió d’Interior una proposició no de llei que insta el Govern a regular de manera estricta l’ús de programes d’espionatge. La normativa limita la seva utilització només a delictes greus o amenaces a la seguretat nacional, sempre amb autorització judicial prèvia i revisió periòdica de la seva necessitat.

“L’ús indegut d’aquestes eines posa en risc la democràcia i l’Estat de dret”, adverteix l’exposició de motius de la PNL. A més, es prohibeix l’espionatge a periodistes, advocats, defensors de drets humans i representants polítics, excepte en casos excepcionals i degudament justificats.

 

Pegasus i Catalangate: l’herència d’un espionatge sense control

ERC recorda que el programari israelià 'Pegasus' es va utilitzar entre 2017 i 2020 en 65 mòbils de dirigents independentistes, segons l’informe de Citizen Lab. La comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya també analitzarà aquests fets, avaluant l’actuació del Govern durant aquell període.

El document d’ERC denuncia que aquests programes han provocat “greus vulneracions del dret a la privacitat, la llibertat d’expressió i la participació democràtica” i evidencien “la manca de garanties jurídic-processals i de mecanismes de control adequats”.

 

Un organisme independent per controlar l’espionatge

Entre les mesures de la PNL, ERC proposa la creació d’un organisme independent de supervisió, publicar informes periòdics sobre l’ús i l’impacte del programari espia, notificar els afectats en finalitzar les investigacions i destruir immediatament informació obtinguda de manera no pertinent.

A més, insta a regular l’exportació i comercialització d’aquestes tecnologies, evitant-ne la venda a règims autoritaris i establint estàndards internacionals de control i responsabilitat.

 

Democràcia en risc: l’advertència dels experts

La PNL recalca que els abusos del programari espia no només afecten individus, sinó que posen en perill l’Estat de dret. La Comissió de Venècia ja ha advertit sobre la necessitat de garantir legalitat, proporcionalitat i mecanismes de transparència i rendició de comptes.

ERC conclou instando el Govern a promoure un debat parlamentari i social sobre l’impacte d’aquestes eines i a informar dels compromisos adoptats a la Comissió de Venècia, al Parlament Europeu i a la Comissió Europea.

 

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA