Junts desafia el Govern central amb una proposta per a blindar un sistema universitari propi a Catalunya

El debat sobre el model universitari torna a creuar la política espanyola. Junts per Catalunya ha decidit traslladar al Congrés un paquet de mesures amb les quals busca reforçar l'autonomia educativa catalana i situar la gestió universitària sota control exclusiu de la Generalitat. Les propostes, que inclouen canvis legislatius, restriccions d'accés i finançament propi, obren un nou front entre l'independentisme i el Govern central.

Catalunya com a districte propi: el nucli del pla

El grup parlamentari de Junts ha registrat en el Congrés una bateria d'iniciatives que plantegen que Catalunya constitueixi un districte universitari independent del sistema estatal, amb competències exclusives per a organitzar l'accés, gestionar beques i fixar límits d'admissió per a alumnes procedents d'altres comunitats autònomes.

Segons argumenta la formació, recollida per Europa Press, l'actual aplicació uniforme del districte únic “impedeix a la Generalitat organitzar l'accés a les seves universitats d'acord amb les seves necessitats socials, sanitàries i lingüístiques”. En conseqüència, exigeixen una modificació del marc legal que permeti prioritzar a l'alumnat català enfront del d'altres regions.

En la seva exposició de motius, Junts sosté que “la immediata adopció d'aquesta mesura és imprescindible per a garantir el dret d'accés als estudis universitaris dels estudiants catalans en els pròxims anys, així com per a assegurar el retorn a la societat catalana de la inversió pública realitzada per les institucions públiques catalanes en formació universitària i la preservació de l'ús efectiu del català com a llengua vehicular”.

Reservar el 80% de places per a estudiants catalans

Mentre arriba aquesta reforma legislativa, Junts reclama una mesura transitòria: que el 80% de les places en els estudis universitaris de l'àmbit sociosanitari —com a Medicina, Infermeria o Fisioteràpia— es reservin a alumnes formats o residents a Catalunya. Només el 20% restant quedaria disponible per als qui procedeixin d'altres comunitats.

L'objectiu, argumenten, és adequar l'oferta de places a les necessitats del sistema sanitari català, garantir l'atenció en català i evitar que la formació finançada amb recursos públics acabi beneficiant a altres territoris.

Proves d'accés en català per a Medicina

Junts també exigeix que, a partir del pròxim curs, la Generalitat pugui realitzar proves d'aptitud personal (PAP) específiques per als estudis de Medicina, complementàries a la nota d'accés tradicional.
Aquestes avaluacions, segons la proposta, haurien de realitzar íntegrament en català, tant en la fase teòrica com pràctica, i tindrien com a objectiu avaluar l'adequació lingüística i la motivació dels candidats.

En un altre dels punts, el grup reclama garantir “l'ús efectiu del català com a llengua vehicular en els estudis universitaris i que, en les pràctiques clíniques, s'exigeixi un coneixement suficient”. La proposta, per tant, vincula la competència lingüística a l'exercici professional sanitari.

Anàlisi de l'origen de l'alumnat i el seu arrelament professional

La formació independentista proposa que Catalunya tingui la capacitat d'analitzar l'origen de l'alumnat matriculat en Medicina, la seva llengua docent i el seu grau d'arrelament laboral posterior, amb la finalitat de planificar la formació sanitària i ajustar l'oferta a les necessitats del territori.
Junts considera que aquestes dades permetrien dissenyar polítiques més eficaces de planificació sanitària i universitària.

Gestió pròpia de les beques i un model català d'equitat

Una altra de les reclamacions centrals és el traspàs complet de les competències en beques universitàries, juntament amb els fons associats, en un termini màxim de sis mesos. Amb això, la Generalitat podria implantar un sistema propi de “beques salari” per a assegurar l'accés en igualtat de condicions a tot l'estudiantat català.

El grup que lidera Míriam Nogueras defensa que l'actual sistema estatal no reflecteix les particularitats socioeconòmiques de Catalunya i reclama la plena sobirania financera en matèria d'ajudes a l'estudi.

Reconeixement de l'excel·lència del sistema universitari català

En una altra iniciativa, Junts sol·licita que el Congrés reconegui formalment la singularitat i excel·lència del sistema universitari i de recerca català, destacant la seva posició destacada en els rànquings nacionals i internacionals i la seva capacitat per a atreure talent i fons europeus.

La formació considera que aquest reconeixement hauria de tenir reflex econòmic i polític, i servir com a base per a un tracte diferenciat en les polítiques de ciència i innovació de l'Estat.

Més inversió estatal en recerca i transferència tecnològica

Junts proposa també una transferència anual de 150 milions d'euros per a finançar la recerca i el desenvolupament a Catalunya. En el seu text, denuncien que “en 2024 només es va transferir una part d'aquests fons (40,7 milions d'euros), generant un dèficit pendent de 109,3 milions”.

El partit exigeix que l'import restant, juntament amb la quantitat corresponent a 2025, es faci efectiu en un termini màxim de tres mesos, de manera que la Generalitat rebi el finançament complet que li correspon per pes científic i capacitat d'innovació.

Prioritat per a Catalunya en les noves infraestructures científiques

Finalment, Junts planteja que el Govern prioritzi a Catalunya en la ubicació de futures infraestructures cientificotècniques estratègiques, com a centres de recerca o laboratoris nacionals.
El text demana que l'Executiu estableixi una planificació en sis mesos basada en criteris de “producció científica, transferència de coneixement, innovació empresarial i captació de fons europeus”, amb l'objectiu de reforçar l'equilibri territorial i optimitzar la inversió pública en I+D+i.

Educació, identitat i poder competencial

Amb aquestes iniciatives, Junts eleva al Congrés un nou pols polític centrat en l'educació superior, un àmbit que considera essencial per a preservar la identitat lingüística, la cohesió territorial i l'autonomia de gestió.

El partit de Puigdemont busca així reobrir el debat sobre la descentralització del sistema universitari espanyol, plantejant una visió en la qual Catalunya controli el seu propi model formatiu, financer i científic.
La proposta, encara que encara en fase parlamentària, col·loca al Govern davant un dilema polític de fons: fins a quin punt està disposat a permetre que l'educació universitària catalana funcioni amb regles pròpies.