La reforma de l'administració pública a Catalunya es trobarà amb "grans resistències polítiques"

La reforma de l'administració pública de Catalunya, impulsada pel comitè d'experts liderat per Carles Ramió, es troba davant un repte considerable. Tot i que el Govern ha fet un pas endavant cap al canvi, la proposta de despolititzar el nomenament dels directius i de modernitzar l'accés a la funció pública podria trobar obstacles en diversos fronts, incloent els interessos dels partits polítics.

Ramió preveu obstacles a la despolitització dels càrrecs públics a Catalunya

Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i president del Comitè d'Experts de la Reforma de l'Administració (Cetra), ha assenyalat que la reforma del sistema de direcció pública a Catalunya es trobarà amb "grans resistències", principalment a causa de la vinculació política dels alts càrrecs de la Generalitat. En una entrevista amb Europa Press, Ramió va detallar que, en molts casos, els directius públics són nomenats per representants de partits polítics, cosa que porta a una pràctica àmpliament coneguda com "l'aportació d'una part del seu sou a les arques del partit", la qual cosa considera una "mala pràctica" que "danya l'administració pública".

"És una desprofessionalització i genera descrèdit", va afirmar Ramió, que considera que els directius han de ser remunerats d'acord amb la feina que realitzen, ja que acceptar aquest tipus de càrrecs en les condicions actuals ja és prou complicat com per afegir un incentiu polític als nomenaments.

Propostes clau: meritocràcia i selecció independent de directius

El Comitè d'Experts ha entregat al Govern un informe amb 50 propostes de reforma que inclouen la revisió d'uns 170 tràmits, la incorporació d'Intel·ligència Artificial (IA), i un canvi profund en la selecció de directius públics. En la seva proposta, Ramió defensa que els directors generals continuïn essent escollits per representants polítics, però amb la condició que una comissió independent seleccioni tres candidats per a cada lloc, cosa que garantiria més transparència i professionalitat.

A més, es planteja que els subdirectors generals, lluny de ser de lliure designació política, siguin funcionaris seleccionats mitjançant un procés "meritocràtic" que acrediti les seves competències. Aquesta reforma, segons Ramió, corregiria l'anomalia espanyola i catalana, on, després de cada canvi polític, es produeix una rotació massiva de directius, cosa que és "totalment incompatible amb l'estabilitat necessària per a una administració professional".

"El que no és normal, i Espanya i Catalunya són una excepció entre els països més avançats, és que quan existeix un canvi polític o un simple canvi de càrrecs de ministre o de conseller, canviïn tants directius, centenars o fins i tot milers, que tenen un rol professional o tècnic", va afirmar l'expert.

Un procés de reforma amb implicacions per als partits polítics

Ramió també va advertir que la reforma proposada podria tenir un alt cost per als partits polítics, que perdrien la capacitat de rebre part dels sous dels directius públics. En aquest sentit, va apuntar que si els partits no arriben a fi de mes, caldria incrementar-los la financiació pública, tot i que va remarcar que “els partits polítics són un instrument bàsic del nostre sistema. Han d'estar retribuïts de manera suficient i correcta, però que no es retribueixin per canals heterodoxos”.

El president del Comitè d'Experts va subratllar que aquesta proposta compta amb el suport unànime d'organitzacions sindicals, empresarials i del tercer sector, i que estudis recents demostren que una administració amb directius professionals estables ofereix millors serveis públics. Malgrat les resistències previstes, Ramió considera que les propostes estan recolzades per la societat i, per tant, "oposar-s'hi és anar en contra de la història".

Reforma en l'ocupació pública: un model basat en competències

Un altre dels eixos de la reforma és el model de selecció per l'accés a l'administració pública. Ramió ha criticat el sistema actual, que dóna excessiva rellevància als processos memorístics a les oposicions, el que considera un model "socialment injust". "Qui pot permetre's després de finalitzar el grau i el màster estar estudiant 1 any, 2, 4 o fins i tot 7?", va preguntar, fent èmfasi que el sistema ha de canviar cap a un enfocament basat en les competències i habilitats, no en la capacitat de memoritzar.

Alhora, va destacar que aquest model de selecció no només permetrà atraure joves talents, sinó que també és una necessitat imperiosa davant la piràmide demogràfica envellida de l'administració catalana, que en els pròxims anys patirà una important jubilació de personal.

Una reforma progressiva, però clau per al futur de Catalunya

Tot i que la reforma serà un procés llarg i gradual, Ramió va anticipar que el 2026 els ciutadans de Catalunya ja haurien de notar millores en alguns tràmits, i per al 2027 haurien d'estar aprovades les reformes més ambicioses pel que fa a la direcció pública i l'ocupació. “Serà un canvi profund i les meves propostes han de servir perquè la Generalitat es prepari per al 2040”, va afegir, alertant que la demografia a Catalunya ha augmentat un 38% en els últims 25 anys i que la població continuarà envellint.

Per a Ramió, les propostes que presenta el comitè no són només una qüestió d'actualització administrativa, sinó un esforç per assegurar la competitivitat i l'eficàcia de l'administració catalana de cara als pròxims anys. Tanmateix, l'expert no va deixar de senyalar que no ha hagut una reforma significativa de l'administració pública des de la dictadura franquista: “En les grans administracions, no ha hagut reforma alguna des de la democràcia. L'última gran reforma va ser a finals dels anys 50, en ple franquisme. Que en 70 anys no canviï de forma profunda l'administració pública és molt estrany”.