L'Advocat General de la UE avala la llei d'amnistia però adverteix sobre terminis i independència judicial

L'Advocat General de la UE, Daniel Spielmann ha avalat la llei d'amnistia catalana que beneficiava a líders independentistes, confirmant que no existeix conflicte amb el Dret de la Unió Europea, segons la fallada feta públic aquest dijous. No obstant això, el tribunal adverteix que el termini de dos mesos per a aplicar la llei va poder haver estat massa curt, la qual cosa planteja riscos per a la independència judicial en el procés.

Claus de la sentència

L'Advocat General, subratlla que no existeixen vincles reals entre la llei d'amnistia i el Dret europeu, desestimant els arguments de l'Audiència Nacional i del Tribunal de Comptes sobre un possible desviament de fons relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre i l'aplicació de la norma a membres dels CDR. La decisió confirma que la llei d'amnistia és compatible amb la legislació comunitària, encara que convida a reflexionar sobre com s'apliquen els terminis i els procediments judicials.

Durant la vista al juliol, l'advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, havia qüestionat si la norma responia a un interès general o si era una “autoamnistía” vinculada a un acord polític per a afavorir la investidura de Pedro Sánchez, segons actes del TJUE. La Comissió també havia criticat que Espanya no seguís les recomanacions de la Comissió de Venècia per a fomentar un diàleg previ a l'aprovació de la llei.

Aval previ del Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional ja havia avalat la llei el 26 de juny de 2025 per sis vots a favor i quatre en contra, a pesar que diversos magistrats van demanar esperar la resolució del TJUE. La mesura buscava la normalització institucional i política a Catalunya, encara que quedaven pendents recursos sobre delictes de malversació presentats per Carles Puigdemont, exconsellers i dirigents de Junts.

Amb aquest pronunciament europeu, els líders polítics d'Espanya i Catalunya disposen d'una guia definitiva sobre la validesa de la llei d'amnistia. La sentència també marca un precedent sobre els límits dels terminis d'aplicació de normes de gràcia i els possibles efectes sobre la independència judicial.