Vídeo | Salvador Illa homenatja Ernest Lluch i reivindica la vigència del seu llegat moral

Durant una convocatòria socialista celebrada a Barcelona, es va recordar la trajectòria de l’exministre assassinat per ETA, obrint una reflexió més ampla sobre el seu pensament i la petjada que va deixar en la política contemporània.

Un acte que transcendeix l’evocació històrica

La seu del PSC a Barcelona es va convertir en l’escenari d’un homenatge carregat de simbolisme, en què el president de la Generalitat, Salvador Illa, va reivindicar el significat profund d’Ernest Lluch dins de la vida pública espanyola. Per al líder socialista, Lluch continua essent "un referent moral que transcendeix ideologies i sigles", una figura que encara s’estudia —i es debat— per la claredat dels seus posicionaments.

Illa va voler subratllar que l’impacte de l’exministre no s’ha reduït a aquells que el van tractar personalment: "El seu llegat perviu tant en totes aquelles persones que vam tenir la sort de conèixer-lo com en aquelles a les quals les idees d’Ernest han inspirat". Aquesta dimensió, va afirmar, explica per què continua essent un dels noms imprescindibles per entendre l’evolució del socialisme democràtic.

L’acte va reunir diverses generacions del socialisme català. Entre els presents hi havia l’expresident de la Generalitat i actual president de la Fundació Rafael Campalans, José Montilla, i la filla de l’homenatjat, Eulàlia Lluch, la presència de la qual va donar un to especialment emotiu a la cerimònia.

Un llegat intel·lectual que defineix una època

L’homenatge no es va limitar a recordar l’assassinat que va posar fi a la seva vida fa vint-i-cinc anys. Tampoc va centrar-se únicament a rememorar la seva trajectòria acadèmica, política o ministerial. Illa va voler exposar una síntesi de l’herència conceptual que va deixar l’economista: "El seu llegat es resumeix en tres conceptes: esperança, confiança i socialisme".

El president català va sostenir que aquests pilars són imprescindibles per comprendre la història recent de Catalunya i d’Espanya. L’esperança, va dir, és un element que Lluch concebia com un motor de progrés; la confiança, com una manera de sostenir la cohesió social; i el socialisme, com un compromís ferm amb la igualtat i la dignitat.

Illa va contraposar aquesta visió a l’actitud d’aquells que, al seu parer, alimenten projectes polítics basats en el desencís. En una de les seves afirmacions més contundents, va assenyalar: "El nostre motor és l’esperança, la de l’esperança de les nostres societats davant els representants d’aquesta il·lustració fosca que la nega".

Mirar el present des de les claus ètiques del passat

El discurs d’Illa va adquirir un to més actual quan va abordar el paper de les institucions en un moment que va qualificar de complex. El seu missatge va voler recuperar alguns dels advertiments que ja formulava Lluch en vida, especialment aquells relacionats amb la responsabilitat pública i el respecte a l’Estat de dret.

El president va demanar preservar l’estabilitat democràtica: "Sobretot en moments difícils, com els que estem veient aquests dies, amb molta gent desconcertada, fins i tot molta gent indignada davant certes decisions". En aquest marc, va insistir a reivindicar la força normativa dels fets: "Confiança en la veritat", va afirmar, convençut que "sempre és el futur i acaba imposant-se".

No va ser una reflexió abstracta. Illa va voler connectar aquestes idees amb la ciutadania, a la qual va demanar un paper actiu en la defensa del marc democràtic. Segons el seu plantejament, la credibilitat institucional depèn tant dels governs com del teixit social.

Governar amb un propòsit real: transformar, no ocupar

En un gir més polític, el líder català va situar l’esperit de Lluch dins d’una manera de governar que va definir com orientada als canvis estructurals. La seva frase més directa va deixar clara aquesta intenció: "No hem vingut a passejar-nos, no hem vingut a ocupar les institucions. Hem vingut a governar, per transformar des de les institucions".

Aquesta idea es va desplegar en dos àmbits concrets que Illa va voler subratllar: la lluita contra la desigualtat i la defensa de la dignitat personal. Per aconseguir-ho, va reivindicar el "socialisme per reduir les desigualtats", recordant que polítiques com l’habitatge exigeixen determinació, planificació i voluntat de canvi.

El tancament de la seva intervenció va recuperar una de les lliçons més reconegudes d’Ernest Lluch: "Ser socialista és dir la veritat a la gent i dir-los que no hi ha màgia per resoldre això en un dia o en una setmana". Illa va remarcar que els reptes actuals no es resoldran des de la improvisació, sinó mitjançant tenacitat, temps i rigor, tres valors que va vincular directament a l’ètica pública de l’homenatjat.

Un record que vol projectar-se cap al futur

L’acte, lluny de ser un exercici de nostàlgia, va funcionar com una invitació a rellegir el pensament de Lluch des dels dilemes contemporanis. La seva figura, va recordar Illa, condensa una manera d’entendre la política que apel·la a la raó, la convivència i la responsabilitat.

La presència de dirigents, militants i familiars va reforçar el caràcter coral de la cerimònia. Més que un tribut aïllat, es va convertir en una reivindicació del paper que exerceixen els referents morals en moments d’incertesa política.