Salvador Illa tanca el 2025 amb el compromís de signar els pressupostos de 2026

Catalunya ha tancat 2025 amb una sensació que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha volgut subratllar des del primer minut de la seva compareixença de valoració de l'any. El país ha resistit, ha avançat i ha començat a trobar un rumb en un context global extremadament convuls. 

Conscient dels problemes pendents i de la magnitud dels reptes, Illa ha defensat que ha estat “un bon any” i ha reivindicat una acció de govern basada en l'humanisme, l'estabilitat i la voluntat de no defugir cap conflicte estructural, des de l'habitatge fins al finançament. Una intervenció extensa, amb mirada internacional, balanç econòmic i missatges polítics clars de cara a 2026, que el president ha definit com “un punt d'inflexió positiu per a Catalunya” i que espera que sigui "millor" que el 2025.

Habitatge, com a eix central del mandat

La política d'habitatge ha estat un dels pilars del balanç. Illa ha posat l'accent en el pla per a construir 210.000 habitatges públics, del qual ja s'ha activat el primer tram amb 124.000 pisos. “El Govern farà tot el que es va comprometre a fer i no ens tremolaran les cames”, ha afirmat. En paral·lel, ha destacat el paper de l'Institut Català de Finances, que ha concedit 1.337 préstecs d'emancipació enguany, amb 373 hipoteques ja signades.

El president ha defensat amb contundència l'eficàcia de la llei d'habitatge, subratllant que en els municipis tensionades el preu del lloguer ha baixat un 1,9%, i a Barcelona un 4,9%, situant a Catalunya entre les comunitats amb una evolució més moderada dels preus. També ha anunciat que en 2026 la meitat dels habitatges públics previstos estaran ja en construcció, a un ritme de més de vuit pisos públics guanyats cada dia. Sobre la regulació del lloguer de temporada, ha confirmat la incorporació de 100 inspectors i ha llançat un avís clar: “Qui vulgui alts rendiments, que busqui un altre sector”.

Pressupostos i estabilitat política

Illa ha assegurat que el Govern “es deixarà la pell” per a tirar endavant els pressupostos, buscant acords amb ERC i els Comuns. No contempla un escenari sense comptes públics i ha recordat que la legislatura té horitzó fins a 2028. Sobre els socis, ha reconegut que “no són còmodes”, sinó “molt exigents”, però ha donat per bo aquest nivell de pressió.

Ha defensat amb fermesa al Govern de Pedro Sánchez, assegurant que “Espanya va millor que mai” segons els organismes internacionals, sense retallades de salaris ni pensions i amb més recursos per a les comunitats autònomes. En relació amb els casos que afecten el PSOE, ha remarcat que el PSC no té cap cas a Catalunya i ha valorat la reacció del partit com a “ràpida, exemplar i contundent”.

Els acords de legislatura, un aspecte clau

Ha expressat el seu desig que en 2026 l'amnistia sigui efectiva per a tothom. Un missatge que clarament va dirigit a Oriol Junqueras i a Carles Puigdemont, als quals desitja veure aviat en una situació completament normalitzada. Encara que segons el mateix Illa, alguns es dediquin a entorpir el retorn dels líders del procés "agitant les cadires".

Sobre finançament, ha reiterat el compromís amb el model singular i solidari per a Catalunya i ha confiat que, tal com va anunciar la vicepresidenta María Jesús Montero, pugui culminar en les primeres setmanes de 2026. “Al gener passaran coses”, ha anticipat, encara que no ha pogut concretar en res més que això, ja que, com es preveu, encara hi ha molt a negociar perquè ERC del seu vistiplau.

La crisi humanitària de Badalona 

Sobre la situació a Badalona, Illa ha subratllat que la prioritat és resoldre-la “amb discreció i treball”, agraint a entitats i persones implicades. Ha insistit que el Govern garanteix el compliment de la llei, la convivència i els valors humanistes, i ha advertit que “la irresponsabilitat no surt gratis”.

Economia, ocupació i prosperitat compartida

Illa ha tret pit de les dades macroeconòmiques. Catalunya va créixer en 2024 una dècima més del que es preveu i les previsions per a 2025 situen el creixement prop del 3%, per sobre de la mitjana europea. Segons el president, tots els sectors avancen, especialment l'agricultura i la construcció, i els empresaris, ha dit, “manifesten que ha estat un bon any”.

En el mercat laboral, ha destacat que hi ha 73.225 persones més ocupades que al novembre de l'any anterior i que l'atur se situa en el seu nivell més baix des de novembre de 2007. Encara que ha reconegut la preocupació pel cost de la vida, ha subratllat que hi ha més contenció de preus que en el conjunt d'Espanya i que Catalunya és la tercera comunitat amb millor remuneració salarial. “Sabem que no és suficient”, ha admès.

El president ha celebrat el retorn d'empreses com Banc Sabadell o La Caixa, així com el fracàs de l'OPA del BBVA sobre Sabadell, que permet mantenir “una empresa històrica de Catalunya”.

Seguretat i infraestructures

En matèria de seguretat, Illa ha assenyalat una reducció del 3,9% dels delictes coneguts, la qual cosa suposa 20.000 infraccions menys, i un augment de l'eficàcia policial. En infraestructures, ha anunciat la mobilització de 165 milions d'euros per a millorar carreteres i xarxes viàries.

També ha confirmat que el traspàs de Rodalies està fet, a falta únicament de la signatura final, i que s'avança en la gestió de l'Ingrés Mínim Vital.

Mirada internacional i valors

El president ha dedicat una part rellevant de la seva intervenció al context internacional: el retorn de Donald Trump, la pèrdua del papa Francesc i de l'expresident José Mujica, les guerres d'Ucraïna i Gaza, i les tensions a Àfrica i Pròxim Orient. Ha alertat de l'auge dels extremismes i de dirigents que “menyspreen l'humanisme”, situant a Europa davant una “cruïlla existencial”.

En aquest marc, ha anunciat que el Premi Internacional de Catalunya es concedirà a dos activistes per la pau, una israeliana i una palestina, de l'ONG Mothers Call, i es lliurarà el 15 de gener.

Canvi climàtic i emergències

Illa ha advertit de les conseqüències del canvi climàtic, “que alguns encara neguen”, citant els incendis als Estats Units i a la Noguera, el Segrià i l'Urgell, les inundacions en les Terres de l’Ebre i crisis sanitàries com la dermatosi nodular contagiosa o la pesta porcina africana. Ha reivindicat la resposta “en unitat com a país” davant aquestes emergències.

Amb tot això, el president ha tancat el seu balanç amb un missatge clar: 2026 serà millor que 2025 i marcarà un punt d'inflexió. Catalunya ha conclòs, “ha trobat el camí que reclamen aquests temps de canvis profunds”.