Albiol assegura que més de 50 desallotjats del B9 rebutgen les solucions ofertes per l'Ajuntament
Un conflicte habitacional manté l'atenció a Badalona, on el desallotjament de l'Institut B9 deixa a desenes de persones sense reallotjament, malgrat les alternatives ofertes per institucions locals i la coordinació de serveis socials.
La situació genera un debat polític i social sobre la gestió de desallotjaments i l'eficàcia dels recursos públics per a persones en situació de vulnerabilitat, en un moment marcat per la polèmica mediàtica i la intervenció judicial.
Rebuig a les alternatives proposades
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, assegura que diferents entitats de la ciutat han ofert alternatives habitacionals als 50 o 60 desallotjats que romanen sense reallotjament, però que els afectats han decidit rebutjar-les. Segons explica en una entrevista en el programa boca de todos de Cuatro, recollida per Europa Press: “En aquests moments d'aquestes persones queden unes 50 o 60 en un espai. Vostès saben que entitats de la ciutat social els han ofert una alternativa i no se'n volen anar aquí perquè diuen que l'alternativa no els agrada, perquè l'espai que els donen no els agrada. Aquesta és la realitat de les persones”.
L'alcalde emfatitza que el rebuig no es deu a l'absència de recursos, sinó a la disconformitat amb les condicions dels allotjaments proposats.
Coordinació dels serveis socials
Albiol detalla que els serveis socials de la Generalitat i de l'Ajuntament de Badalona van actuar de manera conjunta per a avaluar la situació dels ocupants de l'edifici. De les aproximadament 400 persones que residien en l'Institut B9, 55 van ser considerades vulnerables, i totes elles han estat ateses: “estan sota un sostre”, assegura l'alcalde.
A més, es va instal·lar una carpa en el recinte desallotjat per a donar atenció als qui ja eren acompanyats pels serveis socials, així com per a iniciar gestions amb les persones que han sol·licitat assistència després de l'operatiu.
Debat sobre el moment del desallotjament
El desallotjament s'ha produït durant el període nadalenc, la qual cosa ha generat crítiques per l'elecció del calendari. Albiol explica que la data no va ser decisió política discrecional: els jutjats van atorgar un termini de quinze dies per a complir amb l'acte judicial, determinant així el moment de la intervenció.
La polèmica continua oberta, amb denúncies davant la Fiscalia i qüestionaments polítics sobre la gestió de l'operatiu i l'atenció a les persones afectades, mentre les institucions mantenen les gestions per a oferir solucions als quals encara romanen en situació de carrer.
Escriu el teu comentari