El Puigdemont més afeblit podria tornar el 2026: la justícia i la política marquen el calendari

L’expresident Carles Puigdemont continua marcat per gairebé vuit anys d’exili després del referèndum de l’1-O. Des del 2023, s’han impulsat reformes legislatives a Espanya per facilitar el seu retorn, com la llei orgànica 14/2022, que suprimia el delicte de sedició, i la llei orgànica 1/2024 d’amnistia.

Tanmateix, el Tribunal Suprem, sota el jutge instructor Pablo Llarena, manté les ordres de detenció contra Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, dificultant l’aplicació d’ambdues lleis. La previsió actual apunta a la primavera de 2026 com el moment en què podria produir-se el seu retorn, coincidint amb el període equivalent a la condemna per malversació agreujada que se li imputa.

Per al PSOE i el govern de Pedro Sánchez, juntament amb el català Salvador Illa, el retorn de Puigdemont representa un hito polític de 2026. En canvi, PP i Vox exigeixen la seva detenció i podrien intentar revertir l’amnistia si accedissin al poder, tot i que els beneficis ja aplicats no es podrien anul·lar.

Recorregut judicial clau

Tribunal Constitucional (TC): continuarà deliberant sobre l’aplicació de l’amnistia i la malversació de l’1-O. Les resolucions podrien esperar l’opinió del TJUE.

Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE): es preveu sentència entre abril i maig de 2026 després de les conclusions de l’advocat general el novembre de 2025, establint si la llei d’amnistia respecta el dret europeu.

Immunitat al Parlament Europeu: el TJUE resoldrà al febrer de 2026 la situació de Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí, afectant precedents sobre l’amnistia i l’exili polític.

En resum, la conjunció d’aquestes decisions judicials serà determinant perquè Puigdemont pugui tornar de manera segura i sense risc de detenció.

Enquestes municipals de Barcelona: Junts perd força

L’últim baròmetre municipal de Barcelona, realitzat entre el 18 i 25 de novembre amb 803 entrevistes, reflecteix un escenari crític per a Junts:

• PSC: 12,1% (líder en intenció de vot)
• ERC: 7,8% (segona força)
• Barcelona en Comú: 6,9%
• Aliança Catalana: 3,9% (supera a Junts)
• Junts per Catalunya: 3,4%
• PP: 2,4%
• CUP: 2,3%
• Vox: 2,1%

El descalabru de Junts és significatiu: a les municipals de 2023, Xavier Trias va aconseguir el 13,5% i Junts era la primera força. Ara, Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols, irromp amb força, captant votants contraris a la independència i evidenciant la pèrdua de fidelitat electoral del partit de Puigdemont.

Enquestes del Parlament: el panorama autonòmic també preocupa Junts

Segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que simula eleccions al Parlament:

• PSC: 38-40 escons (manté el lideratge)
• ERC: 22-23 escons (puja al segon lloc)
• Junts per Catalunya: 15-16 escons (gran pèrdua)
• Aliança Catalana: empata amb Junts en escons
• PP: 12-13 escons
• Comuns: 6 escons
• CUP: 3-4 escons
• Vox: cinquena força

El CEO reflecteix que el 55% dels antics votants de Junts canviaria el seu vot, i un 21% podria passar a Aliança Catalana, evidenciant un debilitament històric del partit de Puigdemont. Aquest panorama polític debilita la seva influència i condiciona el possible retorn a Catalunya.

Balanç i previsió per al 2026

1. Judicial: el TJUE i el TC decidiran sobre l’amnistia i l’aplicació de la llei d’exiliats.
2. Polític: Junts per Catalunya arriba debilitada tant a Barcelona com a nivell autonòmic, mentre que PSC i ERC consoliden posicions.
3. Electoral: Aliança Catalana emergeix com a nou competidor, atraient electorat crític amb Puigdemont.
4. Retorn: si les decisions judicials són favorables, la primavera de 2026 podria marcar el retorn de l’expresident, encara que en un context molt més debilitat electoralment i políticament.