Junqueras exigeix solucions i dimissions davant la crisi de Rodalies que afecta a tota Catalunya

Barcelona viu una jornada marcada per la protesta ciutadana i la pressió política en resposta a la situació crítica de Rodalies, amb constants afectacions que generen malestar entre els usuaris i evidencien manques estructurals en la gestió del transport públic. La reivindicació es concentra en el centre de la ciutat, on el debat sobre responsabilitats i solucions es combina amb la mobilització social.

L'anomenada a responsabilitats polítiques

El president d'ERC, Oriol Junqueras, es dirigeix als mitjans amb un missatge contundent: “Defensem que ha d'haver-hi dimissions i que ha d'haver-hi solucions”. Aquestes declaracions es produeixen en el marc de la segona manifestació del dia a Barcelona, en la qual la secretària general del partit, Elisenda Alamany, acompanya a Junqueras i recolza les exigències de transparència i acció immediata davant els problemes de Rodalies.

Junqueras subratlla que el problema no és recent: “Fa molts anys, moltes dècades, que Catalunya pateix un infrafinançament evident, un tracte humiliant que afecta el conjunt de la població”, i assenyala que els trens constitueixen “un exemple evident” de la desatenció sostinguda de les institucions.

Manifestació i pressió ciutadana

La segona concentració del dia reflecteix el descontentament acumulat dels usuaris habituals del servei ferroviari, afectats per retards, cancel·lacions i deficiències en la infraestructura. Els manifestants reclamen actuacions immediates i concretes, amb una demanda central que coincideix amb la declaració de Junqueras: dimissions dels responsables i planificació de solucions efectives a llarg termini.

Pancartes i consignes mostren la percepció d'un maltractament persistent de l'administració cap a un servei essencial, i diversos portaveus ciutadans coincideixen que “no es tracta només de retards puntuals, sinó d'una falta estructural de finançament i prioritat política”.

Infrafinançament històric i repercussió social

El president d'ERC recorda que la situació de Rodalies és només un exemple visible de dècades d'infrafinançament: “Fa molts anys, moltes dècades, que Catalunya pateix un tracte humiliant”. Aquesta afirmació evidencia que la crisi ferroviària no és un fet aïllat, sinó que reflecteix una problemàtica més àmplia que afecta la mobilitat, l'economia i la qualitat de vida de milions de ciutadans.

Experts en transport i mobilitat coincideixen que la falta d'inversió sostinguda ha provocat una degradació progressiva dels serveis, amb línies saturades i un manteniment insuficient que compromet la fiabilitat del servei i genera tensions polítiques recurrents.

La resposta dels responsables polítics

Junqueras advoca per un compromís ferm de les institucions amb mesures concretes: dimissions i solucions immediates per a recuperar la confiança de la ciutadania. La seva postura posiciona a ERC com un actor polític que reclama responsabilitat i supervisió activa dels serveis públics, situant el debat sobre Rodalies en l'agenda política de Catalunya, especialment en relació amb les infraestructures i els recursos públics destinats al transport col·lectiu.

El missatge del líder republicà coincideix amb un context de creixent activisme ciutadà, on les protestes busquen visibilitat i pressió directa sobre els responsables polítics i administratius, reforçant la percepció que el problema ferroviari és estructural i requereix un enfocament integral i sostenible.

Impacte mediàtic i social

La cobertura mediàtica de les manifestacions i les declaracions de Junqueras amplifica el debat sobre la necessitat d'inversions immediates i rendició de comptes. Els mitjans destaquen la combinació de pressió ciutadana i exigències polítiques com un exemple de democràcia activa i participació, amb un missatge clar: els ciutadans no accepten dilacions ni excuses davant un servei essencial com Rodalies.

El posicionament d'ERC en aquest context reforça la imatge del partit com a defensor de la transparència i del dret a un transport públic digne, consolidant les seves demandes enfront de l'opinió pública i el govern autonòmic.