Junts exigeix la dimissió de Paneque per Rodalies i veu viable trencar amb Renfe

La direcció postconvergent assegura que l'actual marc de relacions amb Adif i Renfe pot trencar des de Catalunya, denúncia la falta d'explicacions del Govern i qüestiona la macroconselleria que encapçala la portaveu del Govern.

L'ofensiva política s'intensifica en l'hemicicle català en un moment en el qual el funcionament del servei ferroviari centra el debat públic i reobre la discussió sobre l'abast real de l'autogovern en matèria d'infraestructures.

Una crítica frontal a la consellera de Territori

El portaveu de Junts en el Parlament de Catalunya, Salvador Vergés, afirma que la titular de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, no ha gestionat correctament la crisi de Rodalies i considera que la seva continuïtat no resulta compatible amb la responsabilitat política que comporta el càrrec.

En una entrevista concedida a ‘El Nacional’, Vergés assegura que, si Paneque s'hagués plantat davant Adif, Renfe i el Ministeri de Transports, “no seria del PSC”, sinó d'una altra formació. El dirigent insisteix que la consellera ha de dimitir i sosté que “la responsabilitat política és aquí. Quan assumeixes una responsabilitat i fracasses, el que has de fer és posar al càrrec a disposició”.

El representant de Junts també qüestiona el disseny de la conselleria que dirigeix la dirigent socialista i afirma que “no té cap mena de lògica aquesta macroconselleria”, en referència al volum de competències que concentra.

La via jurídica per a rescindir el contracte

El debat no es limita a l'exigència de responsabilitats individuals. Vergés remarca que un informe jurídic ja ha determinat que resulta “viable” resoldre el contracte de prestació de serveis amb Renfe. Al seu judici, el Parlament ha dictat que s'ha d'emportar a Renfe i a Adif als tribunals, i adverteix que l'incompliment d'aquest mandat per part del Govern seria, en les seves paraules, molt greu.

El portaveu subratlla que “#PSC, ERC, PP i Vox van bloquejar la proposta de Junts perquè el Govern rescindeixi el contracte amb Renfe. Hem treballat un informe jurídic que l'avala. Per tant, és una qüestió de voluntat política”. En aquest context, reafirma que el seu partit manté la seva aposta pel model de Ferrocarrils de la Generalitat com a referència per a la gestió del servei.

Junts no contempla, de moment, presentar una llei per a obligar l'Executiu català a trencar el contracte, a causa de l'actual aritmètica parlamentària, tret que Esquerra Republicana modifiqui la seva posició i passi a defensar un traspàs del 100%.

Retrets a l'Executiu central i al Govern

Vergés amplia les seves crítiques al president del Govern, Pedro Sánchez, i al ministre de Transports, Óscar Puente, en considerar que “no han donat les explicacions corresponents”. No obstant això, puntualitza que, fins i tot si les oferissin, l'objectiu principal de la seva formació és que s'executin les inversions compromeses.

El dirigent també retreu a la Generalitat que hagi fet venir a responsables estatals de Renfe i d'Adif per a gestionar la crisi, i sosté que aquesta decisió equival a una cessió de competències. En aquest sentit, afirma que “és com si s'haguessin autoaplicat un 155, perquè han decidit que vinguin de Madrid perquè expliquin com s'ha de gestionar això”.

El debat sobre l'ascensor social

Més enllà del conflicte ferroviari, el portaveu de Junts aborda la qüestió de l'ascensor social, tractada aquesta setmana en el Parlament. Vergés assenyala que “les xifres macroeconòmiques poden ser positives, però no es tradueixen en les microeconòmiques, en les butxaques dels ciutadans”, i reclama una revisió del model productiu.

Al seu entendre, resulta imprescindible avançar cap a un sistema basat en el valor afegit que permeti recuperar una cultura de l'esforç que, segons afirma, moltes persones ja practiquen sense que això es tradueixi en millors condicions de vida que les de generacions anteriors.

El posicionament de Junts combina així l'exigència de responsabilitats polítiques per la situació de Rodalies amb una reivindicació més àmplia sobre el model econòmic i l'abast de l'autogovern a Catalunya.