Urtasun subratlla que regular l'habitatge especulatiu és clau per als pressupostos de Catalunya

El debat sobre l'habitatge a Catalunya aconsegueix un punt crític amb la intervenció directa del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, qui adverteix que la regulació de les compres especulatives és imprescindible per a garantir un mercat just i l'accessibilitat de la població a l'habitatge. La mesura es planteja com un eix central en la negociació pressupostària i reflecteix la prioritat social que els partits d'esquerres busquen consolidar abans de les pròximes eleccions generals.

La regulació de compres especulatives com a prioritat

Urtasun recalca que és fonamental establir normes clares sobre les adquisicions d'habitatge amb finalitats especulatives. El ministre assegura que el comitè d'experts encarregat d'avaluar la legalitat d'aquestes mesures ha conclòs que la regulació "és perfectament legal, jurídic i constitucional".

"És absolutament imprescindible que en el marc de la negociació pressupostària [...] hi hagi una regulació molt clara de les compres especulatives", declara Urtasun, destacant la necessitat de limitar operacions que no responen a la demanda de famílies sinó a interessos financers.

El ministre contextualitza la situació amb dades recents: "El 56% de les compres d'habitatge que es fan a Catalunya es fan al comptat", la qual cosa, segons ell, evidència que es tracta d'adquisicions purament especulatives, allunyades de l'objectiu de facilitar l'accés a l'habitatge familiar.

Intervenció social i mesures pendents

Urtasun assenyala que la intervenció en el mercat d'habitatge ha estat històricament resistida per alguns sectors, especialment pels socialistes, però insisteix que el seu partit considera aquestes mesures com a imprescindibles: "És el principal problema social de Catalunya".

El ministre subratlla que qualsevol acció reguladora ha d'acompanyar d'un marc normatiu sòlid que garanteixi transparència, control sobre la inversió i protecció dels drets dels compradors reals.

Un front d'esquerres com a estratègia política

En paral·lel, Urtasun valora el debat sobre la possibilitat d'un front d'esquerres en l'àmbit estatal, proposat pel portaveu d'ERC en el Congrés, Gabriel Rufián. Segons el ministre, la discussió és "molt positiva", però encara existeix temps per a estructurar-la i presentar-la de manera estratègica abans de les pròximes Eleccions Generals.

"És molt important que el Govern continuï fent el seu treball, perquè una de les condicions indispensables per a revalidar la majoria d'esquerres [...] és que siguem capaços de continuar ampliant drets i millorar la vida de la gent", afirma Urtasun, vinculant l'agenda social als resultats polítics de futur.

Pressupostos de Catalunya i mesures estructurals

La proposta del ministre s'integra en la negociació dels pressupostos de la Generalitat, on l'habitatge constitueix un dels elements centrals. Urtasun insisteix que una regulació clara de les compres especulatives permetrà equilibrar el mercat, protegir als ciutadans i garantir la justícia social, al mateix temps que reforça la capacitat del Govern per a implementar polítiques de llarg abast.

A més, la mesura busca dissuadir a inversors especulatius que afecten la disponibilitat i el preu de l'habitatge, protegint així a famílies i joves que enfronten dificultats per a accedir a una llar a Catalunya.

Implicacions polítiques i socials

La insistència d'Urtasun en la regulació de compres especulatives es converteix en un missatge polític estratègic, reflectint la prioritat de consolidar drets i ampliar la cobertura social en la comunitat autònoma. La iniciativa s'emmarca en un pla més ampli que combina mesures d'habitatge, planificació pressupostària i coordinació entre partits d'esquerres, amb vista a mantenir estabilitat i suport ciutadà abans dels comicis.

"És fonamental que aquestes decisions es prenguin amb claredat, visió i responsabilitat per a millorar la vida dels ciutadans i garantir l'equitat en l'accés a l'habitatge", conclou el ministre, reafirmant el seu compromís amb la política social a Catalunya.