El President Salvador Illa intenta salvar la legislatura en plena crisi política

El President Illa va tornar a la presidència de la Generalitat amb un missatge d'ànim i voluntat de continuïtat. Però va tornar en el pitjor moment possible: amb una legislatura afeblida, una crisi política oberta i un clima parlamentari que no concedeix ni un minut de cortesia. 

El president va voler marcar el to des de primera hora d'aquest dilluns, reivindicant el treball de la sanitat pública i assegurant que coneix les necessitats del país. No obstant això, la política catalana funciona amb una altra lògica. Carles Puigdemont va ser el primer a recordar-li-ho, qüestionant que Illa pugui presentar com si comencés una nova etapa quan els problemes —Rodalies, sanitat, educació, habitatge— porten temps acumular. La crítica no era nova, però sí significativa per la seva rapidesa: ni una hora de marge.

ERC tampoc es va quedar enrere. L'aparició d'Oriol Junqueras, poc habitual en les rodes de premsa dels dilluns, va ser un gest calculat. El missatge era inequívoc: els Pressupostos de 2026 no seran un tràmit i la reforma del sistema de finançament torna a col·locar com a condició imprescindible. En un context preelectoral, els republicans volen marcar distàncies i demostrar que no estan per a avals automàtics.

Junts va respondre elevant encara més el to. Jordi Turull va acusar Illa d'haver “amagat” durant la seva malaltia i va exigir una compareixença urgent en el Parlament. També va insistir en la destitució de la consellera de Territori, reprovada de nou. L'oposició independentista competeix per ocupar l'espai de l'exigència, i el retorn del president s'ha convertit en una oportunitat per a tibar la corda.

Tampoc els partits constitucionalistes van oferir un respir. El PP català va responsabilitzar a Illa de totes les crisis en els serveis públics, recordant-li que si ara promet ambició i recursos és perquè abans no els va aplicar. És un discurs conegut, però que troba terreny fèrtil en un moment de desgast institucional.

Davant aquest panorama, Illa va intentar insuflar ànims al seu equip perquè l'objectiu era evident: aixecar la moral interna i transmetre que existeix un pla per a la millora de Rodalies i que s'han aconseguit avanços en finançament autonòmic. 

La legislatura entra així en una fase crítica. Illa torna amb voluntat de reprendre el control, però el fa envoltat d'aliats que marquen distàncies, adversaris que endureixen el discurs i una oposició que fa olor de fi de cicle.  Però més enllà dels gestos, el que està en joc no és només el seu retorn, sinó la capacitat real del Govern per a continuar governant davant tanta adversitat.