L'altra cara del pacte dels Mossos: JUPOL denuncia una bretxa salarial "insostenible" amb la Policia Nacional

El recent acord laboral aconseguit entre el Departament d’Interior i els Mossos d'Esquadra ha tornat a situar en el centre del debat la bretxa salarial entre les policies autonòmiques i les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Mentre els sindicats majoritaris del cos català celebren el que consideren un pacte “històric”, des de la Policia Nacional es denuncia que aquestes millores amplien encara més la distància retributiva existent.

El nou marc laboral, formalitzat en el Consell de la Policia, contempla un increment de 4.000 euros anuals en el complement específic per a tots els agents de l'escala bàsica, així com una reducció de 100 hores en la jornada anual, que quedarà fixada en 1.580 hores. A això se sumen millores en vacances, en els complements per nocturnitat i treball en caps de setmana, a més d'una regulació més precisa de les compensacions per disponibilitat i prolongació de jornada.

Un acord de fort impacte pressupostari

El pacte ha estat rebut amb satisfacció pels sindicats SAP-FEPOL i SME-FEPOL, que l'han definit com un avanç sense precedents dins del cos autonòmic català. Segons les xifres conegudes, es tractaria de l'acord amb més impacte econòmic en la història dels Mossos, consolidant millores estructurals tant en el pla salarial com en les condicions laborals.

Més enllà dels números, l'acord suposa una transformació significativa en el dia a dia dels agents: menys hores de servei a l'any, majors compensacions per torns exigents i un reforç dels complements econòmics que repercuteixen directament en la nòmina mensual. Per a molts professionals del cos, aquestes mesures representen un reconeixement tangible a la responsabilitat i el nivell de risc que assumeixen en la seva labor quotidiana.

La crítica de JUPOL: “S'amplia la desigualtat”

L'altra cara de la moneda l'ha expressat el sindicat JUPOL, majoritari en la Policia Nacional, que ha mostrat el seu rebuig frontal a l'acord. Des del seu punt de vista, aquestes millores evidencien una “greu desigualtat retributiva” entre els cossos autonòmics i les forces estatals.

El sindicat sosté que, mentre en algunes comunitats es consoliden avanços salarials rellevants, els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil continuen esperant una equiparació salarial real i efectiva. Segons la seva denúncia, un agent destinat a Catalunya, País Basc o un altre punt del territori nacional exerceix funcions amb el mateix nivell de risc i responsabilitat que un policia autonòmic, però percep milers d'euros menys a l'any.

L'organització sindical insisteix que aquesta situació consolida un model amb diferències retributives significatives entre professionals que operen sota el mateix marc constitucional i amb competències similars en matèria de seguretat pública.

Igualtat de funcions, igualtat de salaris?

Un dels arguments centrals de JUPOL és que la igualtat en les funcions ha de traduir en igualtat en les condicions econòmiques i laborals. El sindicat subratlla que la seguretat pública no hauria de dependre del territori en el qual s'exerceix ni de l'administració de la qual depengui l'agent.

A més de l'equiparació salarial, l'organització recorda que segueixen pendents qüestions com la regulació de la jubilació anticipada i el reconeixement de la Policia Nacional com a professió de risc, demandes històriques dins del col·lectiu.

Des d'aquesta perspectiva, el debat transcendeix l'estrictament corporatiu i se situa, segons el sindicat, en el terreny de la justícia professional i l'eficàcia del servei públic. Consideren que unes condicions laborals adequades influeixen directament en la motivació, l'estabilitat i el rendiment dels agents que garanteixen la seguretat ciutadana.

Un debat que torna a primera línia

El nou acord dels Mossos no sols implica una millora concreta per al cos autonòmic català, sinó que reobre una discussió d'abast estatal sobre l'homogeneïtzació de salaris en les forces de seguretat. La diferència retributiva, que segons denuncien els sindicats estatals pot aconseguir fins als 1.000 euros mensuals, torna així a ocupar un espai central en l'agenda sindical i política.