ERC i la CUP han tancat un preacord per a concórrer en coalició a les eleccions generals previstes per a 2027. Les direccions de tots dos partits treballen des de fa setmanes en un pacte que aspiren a anunciar únicament quan el president del Govern, Pedro Sánchez, activi formalment el calendari electoral, amb l'objectiu d'evitar improvisacions i arribar a la campanya amb l'arquitectura interna ja definida.

Un pacte avançat i pendent de l'aval de les militàncies

Segons fonts coneixedores de la negociació, l'entesa entre ERC i la CUP està molt perfilat, fins al punt que ja s'ha acordat el repartiment de posicions en les llistes de les quatre circumscripcions catalanes. A Barcelona , Girona i Lleida, les quatre primeres places correspondrien a ERC, mentre que la cinquena quedaria en mans de la CUP. A Tarragona , l'esquema s'inverteix parcialment: la CUP encapçalaria la candidatura i ocuparia també la quarta posició, deixant a ERC els posats segon, tercer i cinquè.

Aquest disseny, assenyalen les mateixes fonts, implicaria que ERC cediria a la CUP un escó que considera pràcticament assegurat a Tarragona, un gest que totes dues direccions interpreten com una aposta estratègica per a reforçar el bloc independentista en el Congrés. L'acord, en qualsevol cas, haurà de ser confirmat per les bases dels dos partits mitjançant votació interna quan es consideri oportú.

Competència amb Junts i el paper de Rufián en el tauler de l'esquerra

L'aliança s'emmarca en un context de competència directa amb Junts per Catalunya per l'hegemonia de l'independentisme en la Cambra Baixa. ERC i la CUP porten temps explorant fórmules per a presentar com a primera força sobiranista a Madrid, especialment després dels resultats ajustats de 2023, quan Junts va igualar en escons a ERC malgrat obtenir menys vots.

El clima polític també ha afavorit la negociació. L'atenció mediàtica s'ha centrat en les propostes de Gabriel Rufián per a articular un espai comú d'esquerres, una iniciativa que, segons fonts republicanes, ERC va utilitzar per a forçar a EH Bildu i Compromís a desmarcar públicament d'un eventual “front ampli”. Aquest moviment va permetre a Rufián modular el seu discurs i plantejar un acord més territorializado, en el qual cada força progressista mantingués la seva representació en el seu àmbit natural.

Una CUP més pragmàtica després del procés Garbí

L'avanç del pacte respon també a l'evolució interna de la CUP. Després de perdre la seva representació en el Congrés en 2023 i culminar en 2024 l'anomenat procés Garbí —una reorganització destinada a professionalitzar l'estructura i abandonar el “no a tot”—, la formació anticapitalista ha adoptat una estratègia més orientada a guanyar presència institucional i ampliar la seva base social.

En aquest nou escenari, figures com Lluc Salellas, alcalde de Girona, i l'exdiputat Pau Juvillà han assumit un paper central en la negociació. Tots dos pertanyen a un sector de la CUP més procliu a pactar amb altres forces independentistes. El mateix Salellas va accedir a l'alcaldia gràcies a un acord amb Junts i ERC, malgrat que el PSC havia estat la llista més votada en el municipi.

La direcció republicana dóna per fet que la seva militància recolzarà la coalició. En canvi, la base cupaire es considera menys previsible, especialment després de les últimes desercions internes i l'absència d'un lideratge consolidat.

Objectiu: atreure 100.000 vots i reforçar el bloc independentista

ERC estudia fórmules per a presentar la candidatura conjunta sense renunciar a la seva identitat, remenant noms com a “alternativa d’esquerres” per a la coalició. L'operació persegueix sumar els prop de 100.000 vots que la CUP va obtenir en anteriors convocatòries i que podrien situar a ERC com primera força independentista en el Congrés.

Les direccions de tots dos partits assumeixen que tota aliança implica riscos, especialment en el centre polític, però consideren que el balanç global seria favorable i que el principal damnificat seria Junts. En 2023, malgrat obtenir 75.000 vots menys que ERC, la formació de Carles Puigdemont va igualar el seu nombre d'escons.

Un acord limitat a les generals i amb la vista posada en futurs pactes

Ara com ara, la coalició no es traslladaria a l'àmbit municipal, on ERC prefereix concórrer en solitari. No obstant això, la direcció republicana contempla que aquest pacte pugui facilitar futures enteses amb el PSOE si els números permeten reeditar una majoria progressista en el Congrés. En paral·lel, els partits analitzen altres aliances territorials, com una possible reedició de l'acord entre el PSOE i Nova Canàries, amb el qual aspiren a optimitzar escons i contenir l'avanç del PP i Vox.

L'evolució de les converses i la data de la convocatòria electoral marcaran els pròxims passos d'una operació que podria reconfigurar el mapa independentista en les generals de 2027.