Silvia Orriols impulsa una plataforma “cívica” per desembarcar a Barcelona

A poc més d'un any de les eleccions municipals, l'alcaldessa de Ripoll i líder de Sílvia Orriols, ha activat una nova estratègia per obrir-se pas a la capital catalana. Un manifest presentat com a iniciativa ciutadana proposa articular una candidatura per a l'Ajuntament de Barcelona amb un discurs centrat en la inseguretat, la identitat cultural i el model econòmic de la ciutat . Després de l'aparença transversal, el text compta amb el suport de perfils estretament vinculats a Aliança Catalana .

El document descriu un escenari d'emergència a Barcelona, atribuït a la degradació urbana, l'impacte del turisme massiu i la pressió demogràfica sobre els serveis públics. A partir d'aquest diagnòstic, els promotors plantegen la necessitat de passar de l'activisme a l'acció institucional i advoquen per conformar una plataforma electoral que concorri als pròxims comicis locals.

Una estratègia d'implantació a la capital

La iniciativa encaixa al full de ruta que Orriols ha desplegat des de la seva consolidació a Ripoll . La capital catalana constitueix una plaça clau per a qualsevol projecte amb aspiracions autonòmiques. Sense representació a Barcelona, el creixement territorial queda limitat; amb presència al consistori, el salt qualitatiu és immediat.

En els darrers mesos, la formació ha ampliat la seva estructura local i ha constituït juntes a la majoria de les comarques catalanes . L'objectiu és captar votants desencantats de l'espai independentista tradicional, especialment de Junts i, encara menys, d'ERC i la CUP . La narrativa combina reivindicació identitària amb un discurs crític cap a la immigració i el model econòmic.

La plataforma barcelonina no esmenta explícitament el partit, però el perfil dels seus signants revela afinitat ideològica. Entre ells figuren l'exmembre de Terra Lliure Fredi Bentanachs ; l'actor Sergi Mateu ; l'activista Santiago Espot , conegut per la seva trajectòria a l'independentisme cívic; i el politòleg Ramon Cotarelo, resident a Girona i amb recorregut en diferents sensibilitats del sobiranisme durant el procés.

La incorporació de Cotarelo aporta un component acadèmic a la llista de suports, mentre que altres noms procedeixen d'entorns sindicals o empresarials vinculats a l'independentisme més combatiu. La suma configura una xarxa que actua com a cuirassa ideològica del projecte polític d'Orriols.

Impacte polític i reacció de l'entorn institucional

El moviment no ha passat desapercebut a la resta de forces. L'avenç de tesis identitàries al debat municipal ha generat inquietud en partits amb representació al Parlament, conscients que la fragmentació del vot independentista pot alterar equilibris locals. Barcelona, amb un cens superior al milió i mig d'habitants i un pes polític determinant, esdevé així el principal termòmetre del reordenament del sobiranisme .

L'Ajuntament afronta en paral·lel debats estructurals sobre habitatge, mobilitat i seguretat, qüestions que el manifest situa al centre del seu argumentari. La proposta de la plataforma incideix en la “recuperació de l'orgull lingüístic i cultural” i en la necessitat de dirigents que interpretin el moment com una cruïlla històrica.

Per a la ciutadania, l'eventual irrupció d'aquesta candidatura suposaria una oferta electoral més en un consistori ja fragmentat , on la governabilitat depèn de pactes complexos. En l'àmbit autonòmic, el resultat a Barcelona podria reforçar o frenar la projecció d'Aliança Catalana com a actor estable del sistema polític català.

Orriols ha començat a moure les peces amb antelació. El desenllaç a Barcelona determinarà si el projecte transcendeix l'àmbit local de Ripoll o si queda limitat a una implantació territorial dispersa. La capital torna a situar-se a l'epicentre de la pugna per l'hegemonia dins de l'independentisme.