La CUP assumeix l'auge de l'independentisme excloent

El debat estratègic en l'independentisme català entra en una nova fase. Un document impulsat pel nucli ideològic de la #CUP, articulat entorn d'Endavant i les joventuts d'Arran, admet que el creixement del sobiranisme pot produir sota coordenades “culturalistes, essencialistes i excloents”, una formulació que reconeix indirectament l'avanç de plantejaments com els que encarna Sílvia Orriols al capdavant d'Aliança Catalana.

El text parteix d'una premissa: l'independentisme no creixerà necessàriament baix paràmetres emancipadors o d'esquerra, i aquesta possibilitat obliga l'esquerra independentista a intervenir per a “fer convergir camins”. La reflexió suposa un gir en l'anàlisi interna de la formació anticapitalista, que fins ara havia situat el discurs excloent en el perímetre oposat del sobiranisme.

Cal reconèixer el canvi de cicle

El document intern sosté que Catalunya travessa un moment de polarització creixent, vinculat a dinàmiques globals: crisi ecològica, transformacions en els cicles d'acumulació econòmica i tensions geopolítiques. En aquest context, la radicalització de posicions conservadores s'interpreta com un fenomen estructural que també impacta en l'independentisme.

La CUP admet que el nou cicle pot il·luminar un “subjecte polític divers i contradictori”, en el qual convisquin sensibilitats heterogènies. El risc, segons el parer dels seus redactors, radica en el fet que el creixement sobiranista s'articuli des d'una òptica identitària restrictiva. Enfront d'això, l'estratègia depèn de reforçar el front anticapitalista i ampliar aliances més enllà dels espais tradicionals.

El plantejament no implica una aproximació a l'extrema dreta independentista, sinó una voluntat de disputar la seva influència. Des de l'entorn de la formació se subratlla que els aliats naturals de l'esquerra no es troben en aquest espectre ideològic i que la tasca implica captar i neutralitzar sectors atrets per tesis excloents.

Ampliar trinxeres, redefinir el perímetre

La ponència proposa “ampliar trinxeres” i actuar amb obertura en la construcció d'aliances des de baix. El full de ruta inclou reforçar vincles amb moviments feministes, ecologistes i socials, però també incorporar sectors migrants polititzats per a contrarestar discursos identitaris restrictius.

En el pla estratègic, l'organització reconeix que un moviment nacional no es construeix de manera automàtica a partir d'una força popular anticapitalista. D'aquí la insistència a ampliar el perímetre i operar amb generositat política, fins i tot en terrenys incòmodes. L'habitatge apareix com un dels eixos potencials de consens transversal, capaç d'articular aliances àmplies en un context de pressió immobiliària creixent en les principals ciutats catalanes.

La CUP assumeix que el bloc resultant no serà homogeni. L'objectiu declarat consisteix a reforçar el conjunt de l'espectre anticapitalista i orientar les oportunitats polítiques cap a un escenari de ruptura nacional que reconfiguri les dinàmiques de poder existents.

La irrupció d'Aliança Catalana ha alterat equilibris dins del sobiranisme. El seu creixement territorial i la seva capacitat per a captar vot descontent han obligat les formacions tradicionals a revisar diagnòstics i estratègies. El reconeixement explícit que l'independentisme pot expandir baix tesis excloents evidencia aquesta pressió competitiva.