La Generalitat proposa un nou IPC que inclogui el cost de l'habitatge en propietat

La Generalitat ha plantejat la creació d'un Índex de Preus de Consum alternatiu ( IPC) que incorpori el cost de l'habitatge en propietat, un element que l'IPC tradicional no contempla i que, segons l'Executiu català, distorsiona el mesurament real de l'encariment de la vida. La proposta arriba en un context en el qual dos de cada tres catalans —el 67,2%— resideixen en un habitatge de la seva propietat, mentre que l'evolució dels preus i dels salaris manté una bretxa creixent.

Un indicador per a reflectiria millor el cost real de la vida

El plantejament forma part del número 109 de la publicació Nota d'Economia, presentat aquest en el Recinte Modernista de Sant Pau. L'article, elaborat per Anna Monreal, tècnica de la Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, sosté que l'exclusió de l'habitatge en propietat de l'IPC actual impedeix captar una de les principals despeses de les llars.

Segons els càlculs exposats, entre 2013 i 2024 el cost de la vida va augmentar un 26,8%, mentre que els salaris només van créixer un 25,3%, una diferència que, segons el parer del Govern, s'explica en gran part per la pressió del mercat immobiliari.

La consellera d'Economia, Alícia Romero, va subratllar que l'habitatge “desajusta per complet la capacitat adquisitiva” i constitueix “el gran desequilibri” en l'economia domèstica. El seu departament defensa que un indicador més complet permetria dissenyar polítiques públiques més ajustades a la realitat social.

La proposta s'emmarca en un debat recurrent en l'àmbit estadístic europeu: com mesurar el cost de l'habitatge en propietat sense distorsionar l'índex general de preus. Mentre l'IPC tradicional se centra en béns i serveis de consum corrent, l'habitatge en propietat es considera una inversió, la qual cosa ha portat històricament a excloure-la del càlcul.

No obstant això, per a la Generalitat, aquesta separació ja no reflecteix l'impacte real que té l'habitatge en el pressupost familiar, especialment en un territori on la propietat és majoritària i els preus han experimentat increments sostinguts durant l'última dècada.

La introducció d'un IPC ampliat tindria efectes directes en àmbits com la negociació col·lectiva, l'actualització de rendes o la revaloració de prestacions. Un indicador que reflecteixi millor el cost de l'habitatge podria elevar les referències salarials i modificar la indexació de determinats contractes públics i privats.

Ara com ara, la proposta se situa en el terreny tècnic i acadèmic, però el Govern aspira a obrir un debat més ampli amb agents socials i econòmics. La consellera Romero va insistir que disposar d'un indicador més precís és clau per a orientar polítiques d'habitatge, fiscalitat i protecció social.