Catalunya va desarticular 98 xarxes criminals en 2025

Catalunya va tancar 2025 amb 98 xarxes criminals desarticulades, un volum que confirma la pressió policial sostinguda sobre les organitzacions dedicades al narcotràfic i als delictes patrimonials. Les dades, presentats per la consellera d'Interior, Núria Parlon, durant el ple del Parlament, dibuixen un escenari de creixent complexitat en l'activitat delictiva organitzada en el territori.

Segons la informació exposada davant la Cambra, més de la meitat de les xarxes neutralitzades —54 en total— estaven vinculades al tràfic de drogues, la qual cosa representa un 55% del total. La resta combinava aquesta activitat amb delictes patrimonials, especialment robatoris amb força, una tipologia que continua sent una de les principals preocupacions dels cossos policials pel seu impacte directe en la seguretat ciutadana.

De les 98 estructures desarticulades, 20 operaven com a organitzacions criminals —amb un major grau de jerarquia i capacitat logística— i 78 com a grups criminals, de menor grandària però igualment actius en el territori.

La consellera va detallar que, al llarg de l'any, es van identificar 811 persones vinculades a aquestes xarxes, de les quals 633 van ser detingudes. La composició dels arrestats reflecteix la diversitat de perfils presents en el crim organitzat: el 35% tenia nacionalitat espanyola, seguit d'un 21% d'origen albanès, un 10% marroquí i un 7% colombià. Més de la meitat dels detinguts, un 52,19%, mancava d'antecedents policials.

Augment dels fets delictius vinculats a grups organitzats

Parlon va emmarcar aquestes dades en una interpel·lació parlamentària centrada en l'evolució de la criminalitat organitzada. En la seva intervenció, va subratllar que els fets denunciats relacionats amb organitzacions o grups criminals van augmentar un 23,68% respecte a 2024, un increment que Interior atribueix tant a la intensificació de l'activitat policial com a la major capacitat de detecció i anàlisi de patrons delictius.

Aquest repunt s'interpreta també en clau de transformació del crim organitzat, que en els últims anys ha diversificat els seus mètodes i ampliat la seva presència territorial. Catalunya, per la seva posició estratègica i la seva xarxa d'infraestructures, continua sent un punt d'interès per a xarxes dedicades al tràfic d'estupefaents i a activitats associades.

La presentació d'aquestes dades en seu parlamentària reforça el debat sobre els recursos destinats a la seguretat pública i la necessitat d'adaptar les estratègies policials a fenòmens delictius cada vegada més transnacionals. Interior sosté que la cooperació entre cossos policials i el reforç de les unitats especialitzades seran claus per a contenir l'expansió d'aquestes xarxes.

En els pròxims mesos, el Departament d’Interior de la consellera, Núria Parlón, preveu actualitzar els seus plans operatius i presentar noves línies d'actuació orientades a millorar la prevenció, la intel·ligència policial i la coordinació amb la justícia. El seguiment de les causes obertes i l'evolució dels procediments judicials derivats d'aquestes detencions marcaran l'agenda institucional durant 2026.