El pols entre PSC i ERC per l'IRPF amenaça de bloquejar la legislatura a Catalunya

La negociació dels pressupostos de la Generalitat ha derivat en un xoc frontal entre PSC i ERC que amenaça de paralitzar la legislatura. A dues setmanes de la votació de les esmenes a la totalitat, els republicans mantenen la seva exigència d'avançar en la cessió de la recaptació de l'IRPF pactada en la investidura de Salvador Illa, mentre el Govern intensifica la pressió sobre un soci que no mostra senyals de cedir.

Un 11 de març decisiu per a l'estabilitat política

L'Executiu català preveu aprovar aquest divendres el projecte de Pressupostos, però ERC ja ha advertit que presentarà una esmena a la totalitat si no hi ha avanços tangibles en el traspàs de l'IRPF. La portaveu republicana va deixar clar que el marge de negociació és estret, encara que va obrir la porta a aprovar suplements de crèdit per a evitar tensions financeres immediates.

 El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va reforçar el missatge amb un to personal, assegurant que el seu partit resistirà la pressió política: va afirmar que, després d'haver passat quatre anys a la presó, no cediran en quatre setmanes de negociació pressupostària.

El paper del PSOE i la reunió Sánchez–Junqueras

La reunió mantinguda divendres passat entre Pedro Sánchez i Junqueras ha afegit més incertesa. ERC sosté que la trobada va confirmar que el PSC no té garantit el suport del PSOE per a avançar en l'IRPF, malgrat que el pacte d'investidura d'Illa incloïa aquest compromís.

La direcció republicana interpreta la prudència del PSOE com un reflex del seu calendari electoral. Amb comicis a Castella i Lleó i, sobretot, a Andalusia, els socialistes temen que una cessió fiscal a Catalunya pugui tenir costos polítics. Capella va demanar a Illa que aclareixi si les eleccions autonòmiques condicionen la negociació.

Suplements de crèdit: una sortida limitada

ERC insisteix que no contribuirà a asfixiar financerament a la Generalitat, que opera amb els comptes prorrogats de 2023. Per això, s'obre a pactar suplements de crèdit que permetin pagar nòmines i sostenir la despesa sanitària. No obstant això, aquesta fórmula impedeix impulsar noves inversions en infraestructures educatives o sanitàries, la qual cosa suposaria una derrota política per al Govern.

Ni el PSC ni els Comuns volen donar per tancada la via pressupostària, conscients que recórrer als suplements equivaldria a admetre el fracàs de la negociació.

Risc de deteriorament entre socis i repercussions a Madrid

Fins ara, PSC i ERC han mantingut una relació funcional malgrat episodis de tensió parlamentària. Però un rebuig als Pressupostos podria erosionar la confiança en totes dues cambres: en el Parlament, on el PSC governa amb 42 diputats, i en el Congrés, on els republicans són un soci clau per a l'Executiu central.

Capella va advertir que hi ha “moltes votacions pendents” en les quals el Govern necessitarà a ERC, un recordatori que el conflicte pressupostari pot tenir efectes en cadena.

L'ombra de l'avançament electoral

L'escenari d'eleccions anticipades planeja sobre la negociació. Junqueras va descartar públicament aquesta via, alertant que podria conduir a un cicle de repetició electoral sense majories clares. El precedent de Pere Aragonès, que va convocar eleccions davant un bloqueig pressupostari sense aconseguir desbloquejar la situació, pes en l'ambient.

Per a Illa, un avançament tindria avantatges i riscos. Podria enxampar als seus rivals sense candidats —Junqueras continua inhabilitat i Carles Puigdemont continua fora del país—, però les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió mostren un PSC en lleugera caiguda, una ERC a l'alça i una Aliança Catalana en creixement, un escenari que no garanteix una majoria estable.

Amb l'11 de març com a data clau, el Govern afronta un període de màxima tensió política. La negociació de l'IRPF, el paper del PSOE i la pressió electoral conformen un tauler incert en el qual qualsevol moviment pot alterar la legislatura. La possibilitat d'un bloqueig institucional a Catalunya ja no és un escenari teòric, sinó una amenaça real.