El PP català denuncia que TV3 rep 400 milions mentre el Govern prioritza el separatisme

La tensió política a Catalunya s'intensifica a mesura que es debat la distribució dels recursos públics per a mitjans de comunicació, i la polèmica sobre TV3 es converteix en un símbol de la confrontació entre partits sobre la gestió dels diners públics i el paper de la televisió autonòmica en la societat.

Repartiment pressupostari en el focus de la polèmica

El Partit Popular català critica amb duresa que el projecte de Pressupostos de Catalunya 2026, encara en tramitació parlamentària, contempli una assignació d'aproximadament 400 milions d'euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Segons Hugo Manchón, portaveu del PP en la Comissió de Control de la CCMA en el Parlament, aquesta partida “permet que TV3 continuï alimentant un missatge al servei del separatisme”.

El debat se centra en l'ús dels fons públics per a reforçar continguts que el PP considera esbiaixats cap a una narrativa nacionalista catalana, la qual cosa, segons les seves crítiques, limita la pluralitat informativa i la representació de tota la ciutadania catalana.

Crítiques directes a la direcció de TV3

Manchón no es limita a qüestionar l'assignació econòmica. També apunta directament al director de TV3, Sigfrid Gras, qui en una entrevista amb El món de la tele va afirmar que “la raó d'existir de la cadena és l'imaginari nacional català”.

Davant aquestes declaracions, el portaveu popular respon amb contundència: “Catalunya és molt més gran que el seu imaginari particular, senyor Gras. Comencin a gestionar per a tots o anar a fer política a un partit”. Aquesta frase subratlla la postura del PP sobre la necessitat que els mitjans públics reflecteixin la diversitat de la societat catalana i no privilegiïn una visió política concreta.

El context polític

El retret arriba en un moment en el qual el #PSC i els seus socis parlamentaris negocien els detalls del projecte pressupostari per a 2026. Des del PP s'adverteix que el repartiment de partides pot consolidar privilegis per a determinats sectors culturals o mediàtics, mentre que altres necessitats socials i econòmiques podrien rebre menys atenció.

La tensió no es limita als pressupostos: la polèmica sobre TV3 és reflex d'un conflicte més ampli entre partits sobre la identitat de Catalunya, l'educació i la política cultural, així com sobre la influència que els mitjans autonòmics exerceixen en l'opinió pública.

La visió del PP sobre TV3

Per al PP, la cadena no sols promou un “imaginari nacional” específic, sinó que també perpetua categories polèmiques com els Països Catalans o termes com a “exiliats” per a referir a polítics o ciutadans que han marxat del país després de processos judicials o decisions polítiques. Manchón considera que aquestes pràctiques contribueixen a la polarització de la societat catalana: “Mentre el PSC i els seus socis es reparteixen el pastís pressupostari, TV3 utilitza conceptes que no representen a tots els catalans”.

El partit insisteix que la televisió pública hauria de servir a tota la ciutadania, no a interessos partidistes o identitaris, i planteja la necessitat d'un control més rigorós sobre la gestió i el contingut dels mitjans finançats amb diners públics.

Reaccions i futur del debat

Malgrat que els pressupostos encara no han estat aprovats, la denúncia del PP ha posat la qüestió de TV3 en el centre del debat polític català. La proposta d'assignació milionària i la defensa d'un enfocament nacionalista per part de la direcció de la Corporació auguren mesos de confrontació parlamentària i mediàtica, en els quals la transparència i la pluralitat seran els arguments més utilitzats pels diferents partits.

La polèmica reflecteix a més la tensió permanent entre la Generalitat i l'oposició sobre el paper dels mitjans públics en la construcció d'identitat cultural i política, un tema que continuarà sent decisiu durant la tramitació dels pressupostos de 2026.