Oxigen per als pobles catalans: el Govern anuncia una injecció històrica per als ajuntaments

La política local catalana viurà en 2026 un dels impulsos pressupostaris més alts de les últimes dècades. El Departament de la Presidència de la Generalitat ha presentat uns comptes que superen els 1.051 milions d'euros, amb un enfocament clarament municipalista: més de la meitat del pressupost disponible, 351 milions, es destinarà directament a enfortir ajuntaments i estructures locals, especialment en els municipis rurals i de menor grandària.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va defensar en el Parlament que el Govern aposta per consolidar un model basat en la cooperació territorial, l'equilibri entre zones urbanes i rurals i la millora dels serveis públics de proximitat. El missatge és clar: els municipis necessiten recursos per a respondre a les demandes ciutadanes i l'Executiu vol situar-los en el centre de l'acció política.

Un pressupost amb segell municipalista

El projecte pressupostari de 2026 representa un increment del 30,23% respecte a 2023, últim exercici amb comptes aprovats. Si es descompta l'aportació obligatòria a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el gruix de l'increment es dirigeix a la cooperació local.

Entre les principals partides destaquen:

• 351 milions d'euros d'aportació directa al món local.
• Reforç del Fons de Cooperació Local, que creix gairebé 40 milions (un 27% més).
• Impuls al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), que enguany finançarà més de 450 projectes municipals amb 60 milions d'euros dins d'un programa global de 500 milions.

Inversions que permetran als ajuntaments tirar endavant obres de renovació o millora d'equipaments, infraestructures, serveis bàsics i projectes estratègics en pobles i ciutats de tota Catalunya. Per a molts consistoris, especialment els més petits, aquest finançament suposa una eina clau per a afrontar reformes que, sense suport autonòmic, serien inviables.

Reforma de l'Administració: atenció més àgil i pròxima

Una altra part significativa del pressupost, més de 100 milions d'euros, s'orientarà a modernitzar l'Administració catalana. L'objectiu és clar: fer-la més accessible, més digital i menys burocràtica.

Entre les actuacions previstes s'inclouen:

• Desplegament del nou model d'atenció ciutadana en totes les vegueries.
• Reforç del servei telefònic 012, que també funcionarà els caps de setmana.
• Posada en marxa d'oficines mòbils per a garantir atenció en tot el territori.
• Simplificació i millora de tràmits administratius.
• Incorporació anual de 500 estudiants en pràctiques remunerades procedents d'universitats i formació professional.
• Noves convocatòries d'ocupació pública i consolidació del nou portal web institucional.

La intenció és reduir temps d'espera, eliminar traves innecessàries i acostar l'Administració a la ciutadania, especialment en zones rurals on l'accés presencial pot ser més limitat.

Connectivitat i ciberseguretat: un país més preparat

El pressupost també contempla un impuls estratègic a la infraestructura digital. La Generalitat preveu desplegar 1.000 quilòmetres addicionals de fibra òptica per a aconseguir els 850 municipis connectats, reforçant així la igualtat d'oportunitats entre territoris.

Paral·lelament, s'incrementarà la inversió en ciberseguretat fins als 22 milions d'euros, amb la finalitat de protegir serveis públics, dades institucionals i sistemes crítics davant possibles amenaces digitals.

En un context de creixent digitalització, aquestes partides busquen garantir no sols velocitat i accés a internet, sinó també seguretat i resiliència tecnològica.

Més inversió pública, habitatge i enfortiment de serveis

En conjunt, el pressupost global de la Generalitat per a 2026 ascendeix a 49.162 milions d'euros, un 22,8% més que en 2023. La inversió pública aconsegueix els 4.146 milions, marcant un rècord històric.

Les prioritats de l'Executiu passen per:

• Reforçar serveis públics essencials.
• Impulsar polítiques d'habitatge.
• Accelerar projectes d'inversió estratègica.
• Reduir desigualtats territorials.

El reforç de la política local s'emmarca, per tant, en una estratègia més àmplia de transformació estructural, on els municipis són considerats peça clau per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

Un impuls directe a pobles i ciutats

Més enllà de xifres, la lectura principal podria centrar que el món local guanya protagonisme. En un moment en el qual els ajuntaments afronten majors responsabilitats, com serien els àmbits d'habitatge, transició energètica o atenció social, el Govern ha plantejat una bombona d'oxigen per a dotar de més recursos, més autonomia financera i capacitat de gestió.

Si finalment el Parlament aprova els comptes, 2026 marcarà un punt d'inflexió en el finançament municipal a Catalunya, amb un volum de recursos sense precedents destinat directament a pobles i ciutats.