Catalunya busca un acord "in extremis" amb ERC per evitar un nou col·lapse polític
Els comptes de 2026 arriben al ple amb el suport dels Comuns i la incertesa del vot republicà, clau perquè el projecte pugui iniciar la seva tramitació parlamentària
El Parlament de Catalunya afronta aquesta setmana un ple decisiu per al futur econòmic de la comunitat. La cambra catalana debatrà el projecte de Pressupostos de la Generalitat per a 2026, els primers comptes públics de l'Executiu liderat per Salvador Illa, en un context polític marcat per la falta d'acord entre el Govern i Esquerra Republicana.
El debat de totalitat està previst per a divendres, encara que les negociacions continuen obertes. El Govern ja ha aconseguit el suport dels Comuns, però necessita també el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya per reunir una majoria suficient que permeti que el projecte continuï el seu recorregut parlamentari.
La presentació dels comptes i el debat polític
La sessió arrencarà amb la intervenció de la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, encarregada de defensar el contingut dels comptes davant el ple. Després de la seva exposició, els grups parlamentaris que han presentat esmenes a la totalitat prendran la paraula per a fixar la seva posició.
Entre ells es troben Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular, Vox, Candidatura d'Unitat Popular i Aliança Catalana. Posteriorment, intervindran el grup socialista i els Comuns per a defensar el projecte pressupostari.
La votació d'aquestes esmenes tindrà lloc abans del migdia de divendres. Si el Parlament les rebutja, el projecte continuarà la seva tramitació en comissió. En canvi, si prosperen, els comptes quedarien rebutjades i el procés quedaria bloquejat.
L'IRPF, la clau de la negociació amb ERC
El principal escull per a tancar un acord polític es troba en la gestió de l'IRPF a Catalunya. Els republicans han condicionat qualsevol suport al pressupost al fet que es produeixin avanços reals cap a la recaptació del 100% de l'impost sobre la renda per part de la Generalitat. En les últimes setmanes s'han mantingut diverses reunions entre el Govern i ERC, encara que sense un acord definitiu fins ara.
Així i tot, la consellera Alícia Romero es va mostrar aquest dilluns optimista sobre la possibilitat d'aconseguir un enteniment d'última hora. Des de l'entorn d'Oriol Junqueras, en canvi, es manté la prudència i s'insisteix que el Partit dels Socialistes de Catalunya ha de garantir que el Govern d'Espanya compleixi els compromisos pactats durant la investidura de Salvador Illa.
La llei d'acompanyament també arriba al ple
Després del debat pressupostari, el ple abordarà el projecte de llei de mesures fiscals, financeres i administratives, coneguda com a “llei d'acompanyament”, que inclou modificacions normatives vinculades als comptes públics.
Compareixença d'Illa per la situació de Catalunya
L'agenda del ple també inclourà la compareixença del president Salvador Illa, sol·licitada per Junts per Catalunya, per a donar explicacions sobre el que consideren una “situació de col·lapse” a Catalunya.
Entre els motius de la sol·licitud es troben els problemes de mobilitat vinculats a la xarxa de Rodalies de Catalunya, que en les últimes setmanes han generat nombroses incidències i crítiques polítiques. Illa obrirà la intervenció sense límit de temps, després de la qual cosa els grups parlamentaris disposaran de 15 minuts cadascun per a fixar la seva posició abans del torn de rèplica.
Debat sobre el personal del SEM
Una altra de les iniciatives destacades serà la proposició de llei impulsada per ERC i els Comuns per a garantir la subrogació del personal externalitzat del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) en els processos d'internalització del servei.
El text planteja que els professionals que passin a formar part del sistema públic mantinguin les seves condicions laborals, incloent-hi funcions i responsabilitats, tret que existeixi una justificació objectiva per a modificar-les.
Cap a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans
El ple també votarà definitivament la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, una iniciativa que compta amb el suport de diversos grups parlamentaris, entre ells PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP.
Si prospera, es posarà en marxa un organisme públic independent destinat a supervisar que les empreses amb activitat a Catalunya respectin els drets humans i evitin impactes negatius, especialment als països més vulnerables.
Es tracta d'un projecte que arriba per tercera vegada al Parlament, després que en l'anterior legislatura no pogués aprovar a causa de l'avançament electoral.
Escriu el teu comentari