Illa activa la construcció de 566 habitatges públics amb acords amb 31 municipis

La política d'habitatge del Govern fa un pas rellevant amb la signatura de nous convenis que busquen accelerar la promoció de pisos assequibles en diferents punts del territori.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, formalitza aquest dilluns en el Palau de la Generalitat una sèrie d'acords amb alcaldes de 31 municipis que permeten activar la construcció de 566 habitatges públics en 42 solars de petita grandària. Aquests terrenys, majoritàriament amb capacitat per a 20 pisos o menys, formen part de la primera convocatòria de la reserva pública de sòl impulsada per l'Executiu català.

Un model per a desbloquejar solars petits

La iniciativa respon a una necessitat detectada en nombrosos municipis, especialment aquells amb menys recursos tècnics, que no poden assumir per si mateixos la complexitat dels concursos públics necessaris per a trobar promotors.

Els convenis signats estableixen el marc jurídic que permet a la Generalitat licitar de manera individual cadascun d'aquests solars. D'aquesta manera, es busca adaptar cada procés a les característiques específiques del terreny i del municipi.

Durant la seva intervenció, Illa agraeix la implicació dels ajuntaments i subratlla: “hagin cregut en aquesta política del Govern” i s'hagin mostrat “oberts i implicats”. A més, insisteix en la necessitat de “continuar treballant conjuntament” entre administracions.

Una estratègia d'habitatge amb vocació àmplia

El president situa aquests acords com l'inici d'una línia d'actuació sostinguda: “la signatura d'avui és el primer pas d'una política per a anar construint habitatge protegit en tota Catalunya en formats més petits”. En aquest sentit, defensa que es tracta d'una estratègia ambiciosa i remarca els avanços recents.

Segons detalla, en 2025 s'han construït 3.517 habitatges protegits a Catalunya, una xifra que no s'aconseguia des de 2012. També destaca que tres de cada deu habitatges protegides aixecades a Espanya durant aquest any se situen en territori català. “Estem arrencant”, afirma.

Illa també assenyala altres mesures complementàries, com la concessió de 900 crèdits d'emancipació per a joves o l'evolució del mercat del lloguer. “El preu del lloguer s'ha estabilitzat a Catalunya, baixant fins i tot a Barcelona, en un 3,4%”, exposa.

En aquest context, llança un missatge clar al sector privat: “A Catalunya volem gent que vulgui invertir en habitatge, però no volem gent que vulgui especular amb l'habitatge. Per tant, benvinguts inversors si voleu fer habitatge de protecció, si ens voleu ajudar a resoldre el problema de l'habitatge i si voleu tenir rendibilitats normals, entenent que la propietat també té una funció social”.

El paper dels municipis i les particularitats

Els ajuntaments participants han aportat aquests solars en el marc de la convocatòria que ha recollit un total de 670 terrenys en tota Catalunya. D'ells, 338 han estat cedits a la Generalitat perquè s'encarregui de trobar promotors.

En el cas dels solars petits, com els inclosos en aquests convenis, l'administració opta per licitacions individualitzades. Aquest enfocament permet respondre millor a les particularitats locals.

Alguns municipis introdueixen condicions específiques. Arenys de Munt, per exemple, limita l'ús a habitatge de lloguer. En zones de l'Alt Pirineu i Aran, com Vielha o Bellver, se sol·licita incloure aparcaments. A Sallent es demana conservar la façana existent de l'edifici. A més, Baix Pallars, Llavorsí i Rialp opten per presentar ofertes conjuntes.

Procediment d'adjudicació i calendari

El Govern preveu publicar abans de finalitzar abril la relació de solars que sortiran a concurs en la plataforma de contractació pública. A partir d'aquest moment, quan un promotor mostra interès per un terreny, s'obre un procés de licitació amb un termini d'un mes per a concórrer.

Després d'aquest període, el solar s'adjudica a la millor oferta presentada. Paral·lelament, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya supervisa el compliment de les condicions durant els 75 anys de vigència dels drets de superfície, després dels quals els immobles reverteixen als ajuntaments.

Els consistoris, per part seva, assumeixen compromisos com concedir la llicència d'obres en un màxim de tres mesos i, en alguns casos, participar en l'adjudicació dels habitatges, establint criteris com l'empadronament previ.

Una primera fase dins del Pla 50.000

Aquests acords s'emmarquen en el Pla 50.000, presentat l'any passat amb l'objectiu d'ampliar el parc públic fins a aconseguir els 50.000 habitatges, principalment destinades al lloguer, abans de 2030.

A més dels 42 solars inclosos en els convenis, la Generalitat preveu licitar altres 21 terrenys propietat de l'Incasòl i de Patrimoni de la Generalitat, amb capacitat per a 257 habitatges addicionals. En total, aquesta primera fase suma 63 solars i 823 possibles habitatges.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, valora el caràcter innovador de la iniciativa i afirma: “es tracta d'una línia de treball inèdita que se suma a les que estem impulsant per a ampliar el parc públic”. Així mateix, assegura que aquestes polítiques estableixen les bases d'un canvi estructural i afegeix: “si som capaços de mantenir-les de forma sostinguda, podrem aconseguir que el 15% del parc sigui habitatge públic protegit de manera permanent”, un objectiu que defineix com “un repte de país”.