Gir en la llei del lloguer a Catalunya: no tots els propietaris amb cinc pisos seran “grans tenidors”

El Govern de Catalunya ha aclarit un dels punts més polèmics de la regulació del lloguer: tenir cinc habitatges no és suficient per ser considerat gran tenidor.

Cal que aquests immobles estiguin situats dins d’una mateixa zona de mercat residencial tensionat.

El matís clau

L’informe de l’Agència d'Habitatge de Catalunya i la Direcció General de Tributs i Joc concreta aquest aspecte.

Així, un propietari amb pisos a Barcelona i a Tossa de Mar no serà gran tenidor si no es concentren en una mateixa zona.

Limitacions en les zones tensionades

Actualment hi ha dues grans àrees tensionades a Catalunya, amb més de 270 municipis.

En aquestes zones, el preu dels nous contractes de lloguer no pot superar el de l’últim contracte vigent dels darrers cinc anys.

En el cas dels grans tenidors, el límit és encara més estricte, ja que s’ha d’ajustar a l’índex de referència.

Municipis afectats

Aquestes zones inclouen gran part de l’àrea metropolitana de Barcelona i nombroses localitats del territori.

Hi trobem municipis com Ripoll, Puigcerdà, Solsona, així com Cadaqués o Begur.

Altres criteris que també compten

La normativa també té en compte altres factors:

• Superar els 1.500 metres quadrats d’ús residencial.
• Sumar participacions fins a arribar al 500% de titularitat.

A més, l’habitatge habitual també es té en compte en el còmput.

Fora de les zones tensionades

Si els habitatges no es troben en zones tensionades, es considera gran tenidor qui té deu pisos a tot l’Estat o supera els 1.500 metres quadrats, sempre amb almenys un immoble a Catalunya.

Un canvi amb impacte real

Aquest aclariment redefineix qui és considerat gran tenidor i pot tenir conseqüències directes en el mercat del lloguer.

La mesura afecta tant propietaris com llogaters i modifica l’abast d’una de les regulacions més debatudes dels últims anys.