Mor Blanca Serra als 82 anys després d'una vida marcada per la denúncia de tortures en el franquisme
L'activista catalana mor a Barcelona mentre l'independentisme recorda el seu paper en la memòria de les tortures denunciades a Via Laietana
La defunció d'una figura vinculada a la memòria política recent de Catalunya reobre el record de les denúncies de repressió durant el franquisme i la transició.
L'activista i militant catalana Blanca Serra mor a Barcelona als 82 anys, segons confirma l'Assemblea Nacional Catalana, en un context en el qual el seu testimoniatge sobre tortures sofertes al costat de la seva germana Eva torna a ocupar espai en el debat públic.
Un recorregut vital lligat a la memòria política
La trajectòria de Serra s'emmarca en l'activisme polític català i en la defensa de la memòria de la repressió franquista. Nascuda a Barcelona en 1943, es llicencia en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i desenvolupa una activitat vinculada a la militància política a Catalunya.
El seu nom queda associat a les denúncies de tortures sofertes tant per ella com per la seva germana Eva Serra en la Prefectura Superior de Via Laietana, a Barcelona. Aquests fets són denunciats públicament en 2024, dècades després d'haver ocorregut, en un context de reivindicació de memòria històrica.
Denúncies sobre la Prefectura de Via Laietana
El relat de Serra se centra en el seu pas per les dependències policials de Via Laietana, on afirma haver sofert tortures al costat de la seva germana entre els anys 1977 i 1982. Aquestes denúncies s'incorporen al debat sobre l'actuació dels aparells de l'Estat durant el final del franquisme i la transició democràtica.
El seu testimoniatge se suma a altres veus que reclamen reconeixement i depuració de responsabilitats pels fets ocorreguts en aquest període.
Reaccions des de l'àmbit polític i associatiu
L'Assemblea Nacional Catalana confirma la mort de l'activista i trasllada la notícia públicament aquest dissabte, situant la seva figura dins de l'àmbit de l'independentisme català i de la memòria històrica.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, reacciona en la xarxa social X en un missatge recollit per Europa Press. En la seva intervenció afirma que Serra mor "sense que l'Estat espanyol hagi depurat responsabilitats per les tortures que ella i la seva germana Eva van sofrir entre 1977 i 1982".
Una figura en el debat sobre memòria i justícia
La defunció de Blanca Serra es produeix en un moment en el qual les polítiques de memòria històrica continuen ocupant espai en el debat polític i social a Catalunya i en el conjunt de l'Estat.
La seva figura queda vinculada a la reivindicació de reconeixement de les víctimes de la repressió i a l'exigència d'esclariment dels fets denunciats durant la transició.
Escriu el teu comentari