Catalunya activa un pla per a no desbordar a l'administració amb la regularització d'immigrants

El Generalitat de Catalunya aprovarà aquest dimarts un conjunt de mesures destinades a facilitar el procés de regularització extraordinària de persones migrants, amb l'objectiu de garantir que aquest procediment no es limiti a un tràmit administratiu, sinó que es converteixi en una autèntica eina d'inclusió social. La iniciativa contempla des de la formació de professionals públics fins al reforç de l'acompanyament a col·lectius especialment vulnerables.

L'anunci l'ha realitzat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, després d'una reunió institucional en la qual han participat representants del Govern central, del teixit social i de les principals organitzacions econòmiques i sindicals de Catalunya.

Més de 1.200 tècnics per a reforçar l'atenció

Un dels pilars del pla és la formació de més de 1.200 tècnics procedents de diferents administracions, que tindran la missió d'acompanyar i assessorar les persones durant el procés de regularització. Aquesta mesura busca evitar errors en la tramitació i garantir que cap sol·licitant quedi exclòs per falta d'informació o suport.

A més, el Govern desplegarà una nova pàgina web amb informació clara i adaptada, on es detallaran els punts d'atenció disponibles i els passos a seguir, facilitant així l'accés als recursos necessaris.

Atenció prioritària a col·lectius vulnerables

El pla posa especial èmfasi en l'acompanyament dels grups més exposats a situacions d'exclusió, com a joves migrants solos, persones sense llar o víctimes de violència de gènere. En aquests casos, es preveu un seguiment més intensiu i personalitzat per a garantir que puguin accedir a la regularització en igualtat de condicions.

En aquesta línia, la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha avançat que el seu departament treballa en una campanya per a combatre la desinformació i les faules entorn d'aquest procés, al mateix temps que reforça la protecció de les dones en situació de vulnerabilitat.

Un model que desperta interès internacional

Durant la trobada, Martínez Bravo ha destacat que el model català de regularització ha generat interès en fòrums internacionals recents, subratllant l'enfocament integral que combina gestió administrativa, inclusió social i acompanyament. Segons ha apuntat, aquest procés podria situar a Catalunya com un referent en polítiques d'acolliment.

El repte del “dia després”: ocupació i llengua

El Govern ja treballa en una segona fase que s'activarà una vegada finalitzat el procés de regularització. En aquesta etapa, s'impulsaran polítiques actives d'inserció laboral i es reforçarà l'aprenentatge del català, considerat clau per a facilitar la integració social i professional de les persones beneficiàries.

Des de l'àmbit social, entitats com la Taula del Tercer Sector Social han insistit en la importància d'aquest enfocament a llarg termini, reclamant a més major agilitat en els procediments administratius perquè les organitzacions puguin col·laborar de manera efectiva.

Sindicats i entitats demanen anar més enllà

El procés ha estat valorat positivament per sindicats i organitzacions socials, encara que també han reclamat mesures addicionals. Des d'UGT Catalunya s'ha defensat la necessitat de reforçar el paper de Catalunya com a terra d'acolliment, mentre que CC.OO. Catalunya ha plantejat la conveniència d'abordar reformes estructurals, com l'actualització de la legislació d'estrangeria.