Hisenda deixa en evidència els partits polítics: tenen menys afiliats dels que diuen tenir

L'afiliació a partits polítics a Espanya és un fenomen que, encara que significatiu, mostra un nivell de participació ciutadana relativament baix. Segons dades recents, el nombre d'espanyols afiliats a partits polítics, excloent bascos i navarresos, ascendeix a 286.000 persones. Aquest grup representa el 0,8% dels electors, xifrats en 35,1 milions de residents a Espanya, i l'1,2% dels contribuents totals, que sumen 22,9 milions.

En l'exercici fiscal de 2022, 286.852 declarants van indicar aportacions a partits polítics en les seves declaracions de l'IRPF, amb un import total deduït de 5,44 milions d'euros, un 0,5% menys que l'any anterior. La mitjana d'aportació per persona es va situar en 19 euros. Aquestes aportacions són deduïbles al 20%, amb una base màxima de 600 euros anuals, cosa que permet als afiliats recuperar una part de la seva contribució econòmica a les formacions polítiques.

Comparant aquestes dades amb les xifres declarades pels propis partits polítics, s'observen discrepàncies notables. Per exemple, el PP afirma comptar amb 794.344 afiliats. El PSOE afirma comptar amb aproximadament 154.819 afiliats, Podem amb 490.000, Vox amb al voltant de 60.000 (encara que recentment van reconèixer que aquesta xifra podria ser la meitat), i Ciutadans amb xifres fluctuants que suggereixen una disminució fins als 3.000 afiliats. Aquestes disparitats suggereixen que els partits poden inflar les seves xifres d'afiliació per aparentar una major presència i rellevància.

La distribució dels afiliats per Comunitats Autònomes (CCAA) també mostra variacions significatives. Andalusia lidera amb 47.364 afiliats (16,5%), seguida de Madrid amb 46.433 (16,3%), Catalunya amb 38.358 (13%) i la Comunitat Valenciana amb 31.384 (11%). La Rioja, amb 3.516 afiliats, representa l'1,2% del total.

Pel que fa al percentatge d'afiliats en relació amb el nombre d'electors per CCAA, La Rioja destaca amb un 1,5%, seguida d'Aragó amb 1,4% i Astúries amb 1,3%. A Catalunya i Andalusia, el percentatge és del 0,7%, mentre que a Madrid, Castella-La Manxa i Castella i Lleó és de l'1%.

Quant a les aportacions econòmiques, Madrid encapçala la llista amb gairebé 1,1 milions d'euros, representant el 20% de les deduccions totals. Catalunya aporta el 16%, Andalusia el 15%, i la Comunitat Valenciana l'11%. Altres regions com La Rioja, Cantàbria i les Balears contribueixen amb percentatges menors però encara significatius.

Els partits polítics, sindicats i patronals van rebre més de 300 milions d'euros en subvencions públiques, dels quals uns 70 milions van ser destinats específicament a partits polítics representatius el 2022. A més, el nombre de partits polítics registrats ha augmentat significativament. A finals de 2023, hi havia 6.294 partits censats, un increment de 1.809 des de 2020 i de 4.500 des de principis dels anys 2000. Aquest augment s'atribueix en part a la creació de nous partits durant els anys electorals, possiblement a causa de la recerca de subvencions públiques.

Una tendència preocupant és la discrepància entre els números reportats pels partits polítics i les dades oficials, cosa que suggereix que els partits poden inflar les seves xifres d'afiliació per aparentar una major presència. A més, tot i les bonificacions fiscals, l'afiliació a partits polítics continua sent baixa, reflectint una possible desconfiança dels ciutadans cap a aquestes organitzacions.