El Govern central reformarà el Codi Penal per derogar les injúries a la Corona ia la religió

El Govern central preveu una "reforma integral" del Codi Penal pel que fa als delictes de llibertat d'expressió que afectin les institucions de l'Estat, cosa que inclou l'Executiu però també la Corona, en el marc del Pla d'Acció per la Democràcia aprovat al Consell de Ministres.

Tot i que ni el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños ni el titular de Cultura han admès expressament que aquesta reforma inclou el delicte d'injúries a la Corona, fonts de la part minoritària de l'Executiu asseguren que forma part del pacte i que el PSOE ho ha acceptat.

Bolaños, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres ha avançat algunes de les 31 mesures que preveu desenvolupar el Govern en els propers tres anys en aquest àmbit.

Dins del segon eix, el de "enfortir la transparència, la pluralitat, la responsabilitat dels nostres mitjans de comunicació per garantir informació veraç en els ciutadans", Bolaños ha inclòs una "reforma integral del Codi Penal" per tractar "els delictes de llibertat de expressió que afectin les institucions de l'Estat i també que es produeixin contra sentiments religiosos”.

Segons ha indicat, l'objectiu és adequar el Codi Penal espanyol "al Dret de la UE" i ajustar-lo pel que fa a aquests delictes "al que és la darrera jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans".

Preguntat expressament sobre si s'inclouran els delictes i les injúries a la Corona, el titular de Justícia ha remès al "desenvolupament" que tingui la llei que s'aprovi, sense voler pronunciar-se sobre si és favorable que eliminin aquests delictes.

"El que serà realment important serà el projecte de llei que surti aprovat pel Consell de Ministres quan així ho fem i després comptar amb suports parlamentaris suficients per modificar el Codi Penal en aquest cas", ha sostingut.

En aquest sentit, fonts de Sumar assenyalen que hi ha sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que fan referència als "problemes" que té Espanya respecte a la garantia de la llibertat d'expressió i en alguna s'esmenten expressament les injúries a la Corona . Per tant, indiquen, tot el Govern està disposat a abordar aquesta reforma.

Dret a l'honor i rectificació

En aquest mateix apartat, Bolaños també ha inclòs la previsió de reformar la Llei Orgànica de Dret a l'Honor de 1982 i la Llei Orgànica de Dret a la Rectificació de 1984, ja que “el règim actual que protegeix l'honor de les persones i que garanteix el dret a una rectificació de les informacions no veraços que es publiquin" ja que "ha quedat clarament obsolet" ja que llavors no es preveia "l'ecosistema que tenim avui de mitjans de comunicació i les formes en què es produeixen aquestes difamacions i aquestes publicacions".

Amb la reforma de les dues lleis es buscarà "garantir que els tribunals puguin donar una resposta àgil i efectiva a qualsevol difamació que es publiqui en un mitjà o pseudomedi de comunicació", ha puntualitzat Bolaños, que s'ha mostrat convençut que hi haurà un ampli consens de cara a la reforma.

Llei de secrets oficials

Al primer eix, el destinat a "ampliar i millorar la qualitat de la informació governamental", s'ha inclòs la reforma de la Llei de Secrets Oficials que "data del 1968 i és preconstitucional". Bolaños ha recordat que l'anterior Govern ja va aprovar "un primer esborrany", que hauria de ser "una base sòlida per començar a treballar" i ha admès que hi caben millores.

En ple 2024, ha defensat, és "difícilment explicable" que Espanya tingui una llei tan antiga en una matèria tan sensible, per això la necessitat de modificar-la per adequar-la "als països democràtics del nostre entorn" i als "millors estàndards europeus".

El ministre de la Presidència també ha inclòs en aquest eix una nova Estratègia de Govern Obert així com l´extensió de l´obligatorietat de la rendició de comptes que ja s´ha autoimposat el Govern a "tots els governs" perquè expliquin als ciutadans els seus compromisos i el compliment dels mateixos.

Finalment, al tercer eix, l'encaminat a "reforçar la transparència del poder legislatiu i del sistema electoral", inclou l'adopció d'una Llei de grups d'interès, els anomenats 'lobby', per poder conèixer la seva influència en l'elaboració de lleis.

Així mateix, segons ha explicat el ministre, el Govern també vol fer obligatòria la celebració anual del Debat de l'Estat de la Nació i que sigui obligatori per als candidats participar en debats electorals amb vista a garantir que els ciutadans coneixen les seves propostes i les poden contrastar amb les dels altres, per a això serà necessari reformar la Llei Orgànica de Règim Electoral.

Aquí ha inclòs també l'obligatorietat de publicar les microdades quan es donin a conèixer enquestes en període electoral atès que, ha recalcat, en alguns casos sembla que més que voler "conèixer l'estat d'opinió" el que es busca és "influir" al mateix.

Bolaños també ha indicat que es vol enfortir el règim sancionador als partits que no presentin els seus comptes de manera adequada i contra aquells parlamentaris que no publiquin les declaracions de béns i interessos. "Aquesta obligació existeix, però s'incompleix de manera flagrant, reiterada, rebel i voluntària per part d'algun grup polític extremista a casa nostra", ha denunciat.