Almenys cinc presidents autonòmics preveuen apujar-se el sou el 2025

Els presidents de Galícia, Castella-la Manxa, Navarra, Cantàbria i la Rioja són els únics que, fins ara, tenen previst incrementar el seu salari a diferents nivells el proper any 2025.

Així apareix reflectit en els pressupostos de cada comunitat, consultats per Europa Press, encara que el nombre total de presidents que s'incrementaran el seu salari encara es desconeix perquè molts governs autonòmics segueixen elaborant els seus comptes públics per al curs vinent.

D'aquests cinc barons autonòmics que de moment tenen previst apujar el seu salari, dos han optat per l'increment salarial acordat per als funcionaris: el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, i el seu homòleg de La Rioja, el popular Gonzalo Capellán.

Tot i això, el president de la Xunta de Galícia, el 'popular' Alfonso Rueda, i la presidenta de Navarra, la socialista María Chivite, tenen previst incrementar la seva retribució anual en un 2,5%, igual que la seva homòloga a Cantàbria, Maria José Saénz de Buruaga.

L'última pujada de sou dels empleats públics ha tingut lloc i ha estat un increment fix del 2% més un 0,5% addicional a partir del 2025 que depèn de com evolucioni l'Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCA).

En el cas del Govern central, l'Executiu encara no ha donat a conèixer el seu projecte de Pressupostos per a l'any que ve, de manera que el sou anual de Pedro Sánchez és de moment de 90.010,20 euros anuals, fet que suposa una retribució mensual de 7.500 euros.

Així, Emiliano García-Page i Gonzalo Capellán tenen previst experimentar el 2025 l'increment salarial que permeti l'Estat.

D'aquesta manera, la retribució del president de La Rioja, Gonzalo Capellán, passaria de 82.750,6 euros anuals a l'increment previst per l'Estat per al 2025. El 2024, el salari anual del seu homòleg Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, era de 88.616,08 euros i també creixerà en proporció al que permeti l'Estat.

Després, hi ha almenys tres presidents autonòmics que s'han previst aplicar el 2025 pujades del 2,5%, com són el cas d'Alfonso Rueda (Galícia), Maria Chivite (Navarra) i Maria José Saénz de Buruaga (Cantàbria).

Així, el president gallec passaria de cobrar 83.247,72 euros anuals el 2024 a percebre un total de 85.324,80 euros el proper any, tal com es recull en el projecte de Pressupostos regionals de la Xunta per al 2025.

Mentrestant, la presidenta navarresa cobraria el proper any un total de 82.975,06 euros, mentre que aquest 2024 està percebent un total de 80.955 euros anuals, segons apareix en el projecte de comptes públics del Govern navarrès.

Pel que fa a Buruaga, el sou que té la presidenta de Cantàbria a l'any 2024 era de 70.0833,09 euros i el projecte de comptes públics regionals incrementa un 2,5% aquesta retribució.

Per contra, Madrid, les Canàries i les Balears són els únics que, de moment, han recollit una congelació salarial dels seus presidents en els seus projectes de pressupostos per al proper any.

En el cas de la Comunitat de Madrid ja fa tretze anys consecutius amb el mateix sou per a la Presidència, tot i que Isabel Díaz Ayuso és la mandatària autonòmica que més retribució anual percep d'aquestes comunitats, uns 103.090 euros a l'any.

Això sí, en aquesta ocasió Ayuso ha decidit congelar la seva retribució anual, encara que sí que ha previst una pujada salarial per als consellers. L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, sí que incrementarà el sou en un 2%.

Per la seva banda, Fernando Clavijo, de les Canàries, ha previst als seus comptes públics per al proper any seguir cobrant 76.823 euros anuals, mentre que la dirigent balear Marga Prohens percebrà també el 2025 uns 78.803,06 euros anuals.

En qualsevol cas, encara hi ha governs autonòmics que encara no han presentat el seu projecte de pressupostos per a l'any que ve i altres que, tot i que sí que han donat a conèixer els comptes, no s'especifica si hi ha una pujada salarial per als membres de govern.

Després hi ha altres presidents autonòmics que, encara que en els seus comptes públics per al 2025 no es fa referència a una pujada salarial, han actualitzat el sou fa només uns mesos. És el cas del dirigent andalús Juanma Moreno, que el seu salari va pujar el 27 de desembre del 2023, acabada d'aprovar la Llei del Pressupost 2024, ia l'agost es va publicar l'actualització, per la qual cosa actualment està cobrant 89.275 euros.

El sou actual de la resta de presidents autonòmics és el següent: Adrián Barbón (71.548,06 euros anuals); María Chivite (80.955 euros anuals); Jorge Azcón (96.013,32 euros anuals); Alfonso Fernández Mañueco (77.478,24 euros anuals); María Guardiola (87.015,18 euros); Carlos Mazón (77.842,56 euros a l'any) i Fernando López Miras (75.670,36 euros).

Illa, el que més guanya

De tots els presidents autonòmics, el mandatari català Salvador Illa és el que cobra més. En espera de conèixer el projecte de Pressupostos per a l'any 2025, el líder del PSC té un salari anual de 136.177,5 euros. D'altra banda, el lehendakari, Imanol Pradales, no especifica al projecte de Pressupostos per al 2025 si hi haurà un augment en la seva retribució.