La reducció de la jornada laboral arribarà al Congrés: què passarà a l'hemicicle?

Amb una setmana de retard (per l'apagada del passat dilluns 28 d'abril), aquest dimarts 6 de maig el Consell de Ministres dona llum verda a la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores sense que es redueixi el salari. El consens amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, és total, però les patronals s'han oposat frontalment a la mesura. 

Això, tanmateix, no significa ni des de lluny que això sigui ja una realitat; de fet, el següent pas és que el text arribi al Congrés dels Diputats, però PSOE i Sumar no tenen assegurats molts suports en l'hemicicle; de fet, PP i Vox han dit per activa i per passiva que el seu vot serà negatiu, mentre que hi ha formacions, com Junts, que han anat més enllà anunciant una esmena a la totalitat.

Aconseguir aquests suports no serà senzill, i en les files del Govern de coalició el saben. De fet, la seva impulsora, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, assegura que aquest projecte de llei serà "segurament la política més difícil que ens tocarà defensar".

Segons els càlculs del Ministeri de Treball, uns 12 milions de treballadors es veurien beneficiats de la reducció si aquesta entrés en vigor.

Es podria aprovar com a decret llei?

A Espanya, un projecte de llei que fracassés en el Congrés no pot ser convertit en decret llei per sortejar el rebuig parlamentari, excepte en casos molt concrets.

🔹 Què és un decret llei?

És una norma amb rang de llei que aprova el Govern espanyol, però sense passar primer pel Parlament. Només es pot usar quan hi ha:

Casos d'extraordinària i urgent necessitat (art. 86 de la Constitució Espanyola).

I a més:

Ha de ser convalidat pel Congrés en un termini de 30 dies.

🔹 Es pot usar un decret llei per tirar endavant una cosa rebutjada pel Congrés?

No, en principi. Si el Congrés ja ha rebutjat un projecte de llei sobre un tema determinat, el Govern espanyol no pot legítimament usar un decret llei per imposar-lo per una altra via. Seria considerat:

Un frau constitucional, ja que estaria burlant la voluntat del Parlament.

Il·legal si no es justifica adequadament la urgència.

El Tribunal Constitucional ha advertit diverses vegades sobre això: el decret llei no pot ser una manera d'evitar el control parlamentari.

Discrepàncies internes

Malgrat que tot faria pensar que hi ha una postura unànime en el si de l'Executiu, la veritat és que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha reclamat que la seva hipotètica implantació fora progressiva. 

Díaz, en canvi, seria partidària que la seva aplicació fora instantània atès que el Congrés acabés aprovant-la.

Tots dos ministres han protagonitzat picabaralles i han fet declaracions creuades al fil d'aquesta mesura.

Les patronals, en peu de guerra

A la trinxera del no, des que Govern d'Espanya i els sindicats van arribar a l'acord, hi ha les patronals. CEOE, Foment del Treball i Pimec, han alçat la veu contra la possible reducció.

La CEOE va mostrar "el seu més profund rebuig davant l'anunci", assegurant que "les organitzacions empresarials defensem la reducció de la jornada ajustada a les necessitats de cada sector a través de la negociació col·lectiva".

La patronal espanyola va advertir del "greu impacte que l'aprovació d'aquesta norma tindrà sobre l'activitat econòmica i, precisament, l'ocupació, amb especial incidència en les petites i mitjanes empreses i en alguns sectors del país".

Foment del Treball, per part seva, ja va dir estar en desacord amb la mesura, al·legant que no s'ha d'imposar una reducció generalitzada per llei, sinó que la jornada laboral ha d'establir-se a través de la negociació col·lectiva, tenint en compte les particularitats de cada sector.

Pimec, per part seva, també ha mostrat de manera reiterada el seu desacord amb la reducció de jornada laboral proposta pel Govern d'Espanya, destacant la importància que la mesura s'articuli a través de la negociació col·lectiva, amb la participació activa de les pimes. 

Totes les patronals han criticat la falta d'un enfocament integral que tingui en compte altres factors crucials com la productivitat, l'absentisme laboral i l'escassetat de professionals qualificats.